Passa al contingut principal

Planta 57 [Confesiones de ascensor. Un viaje por los 80] al Teatre del Raval 🔄📆

El 13-4-24 vaig anar a veure #Planta57 (Subes?) al cèntric #TeatreDelRaval.

Aquesta peça és dirigida per #ÒscarMolina, del que encara recordo espectaculars obres d'ell com a director que vaig poder veure ja fa un temps, com per exemple: #SotaLaCatifa (13-9-17), #ACadaReySuMerecido (2-2-17), #Cloaca (6-3-15) i #LaPeixera (27-5-16).

Aquesta d'enguany, però, s'allunya enormement de l'estela del plantejat en les anteriors, per entrar en el terreny de la comèdia. En particular, ho fa, amb un text de #JoseBarón, multiplicat, ja que també actua.

El plantejament inicial, malgrat que no és original, pel fet que trobem a dos estranys atrapats en un ascensor... sí que prendrà divertits i originals camins (amb alguns girs que no es veuen venir), que no revelaré. El que sí que puc dir, és que serà una delícia per un públic "gran" (podríem convenir que a partir de 1970, per tal que us feu una idea del que parlo), ja que hi ha moltes referències a aquesta generació, i s'utilitza molt la nostàlgia. Tanmateix, per edat meva, a mi hi ha moltes coses que se m'han escapat.

El personatge interpretat amb energia per #JoséBarón, inspirat en el waterpolista #JesúsRollán, i amb un nom similar, constitueix tot un homenatge pòstum a aquest que s'agraeix.

Per altra banda, trobem en el divertit personatge de #LauraSancho, una dona de fer feines antagonista al particular exwaterpolista amb el qual es trobarĂ  tancada.

En definitiva, un espectacle lleuger, recomanat per un públic "gran", que vulgui passar una bona estona. A apuntar, que el públic (majorment de la generació que abans explicava), va gaudir de valent i va regalar als 2 actors un enèrgic aplaudiment en finalitzar aquesta peça que de fet, ja es va prorrogar (heu de tenir present que es va estrenar a finals de febrer).

La podreu trobar fins al 28-4-24.

(La podreu trobar fins al 30-3-25 al Teatreneu sota el nom: "Confesiones de ascensor. Un viaje por los 80🔄).

Nota: bé.




Sinopsi:

Un famós exjugador de waterpolo i una dona del servei de neteja es queden tancats a l'ascensor d'un edifici d'oficines, sorgint entre ells una espontània antipatia. Però una coincidència aparentment banal desencadena un viatge emocional ple de personatges i de situacions que passegen pels racons de la memòria de tots dos. Un viatge del qual aniran perdent el control a mesura que l'ascensor semblarà anar-lo prenent.

PLANTA 57 és una comèdia trepidant i optimista que repassa la memòria emocional d'una generació. Una mirada sobre la vida, els records i les persones que els habiten.
Un viatge nostàlgic per a qualsevol que hagi conegut les dècades dels 70, els 80 i els 90. La nostàlgia no és aconsellable per a la vida, però una estoneta salva vides. I dóna gustet.