El 22 de maig vaig veure "Ben Plantats" (nom molt ben trobat, per cert) a la Sala Versus Glòries.
La comèdia presentada ens situa al pis d’una parella gai amb una diferència d’edat considerable: mentre un dels membres ja ha superat la quarantena, l’altre té més de vint anys menys. Aquest desajust generacional els comportarà una sèrie de conflictes en la relació amb els quals hauran d’aprendre a conviure. Aparentment, no es tracta d’una relació d’igual a igual, ja que hi ha desequilibris en la manera de ser i de relacionar-se. Segons l'obra avança, trobarem diferents comportaments tòxics preocupants.
Tanmateix, aquí rau una de les grans virtuts de l’espectacle: els personatges evolucionen notablement respecte a com es presenten al principi, culminant en un clímax amb un final del tot inesperat.
L’escenografia i atrezzo d'ILU és realment espectacular i representa un dels punts forts de l’obra. Ens trobem dins un pis modern i detallat, que alhora funciona com a set de gravació per al canal de YouTube d’un dels protagonistes. Aquest canal, relacionat amb la jardineria, omple l’espai d’elements naturals, com plantes i decoració temàtica. El sofà i la taula —com es pot veure a les imatges— són especialment peculiars i divertits.
La il·luminació, a càrrec de Daniel Gener, molt acurada, està situada en punts estratègics, també entre les plantes, creant moments escènics de gran plasticitat. L’espectacle alterna també amb projeccions de gran qualitat i enginy, en què el canal de YouTube del protagonista estableix paral·lelismes entre les relacions de parella i la cura de les plantes.
Les interpretacions de Roger Vilà i Óscar Jarque són molt encertades i contribueixen a identificar i entendre amb claredat l’evolució dels personatges.
En definitiva, una proposta interessant, dirigida amb habilitat per Anna Sarrablo, que podria semblar, d’entrada, una típica comèdia de parella, però que se’n desmarca per l’originalitat del plantejament i per un final potent i sorprenent de Joaquín Arias (l'autor).
La podreu trobar fins a l'1-6-25.
Nota: notable.
Sinopsi:
Una comèdia sobre jardineria, mentides i relacions tòxiques.
Sentim parlar molt de les relacions tòxiques heterosexuals, però què passa quan aquesta situació es dona dins una parella gai?
Quan vaig començar a escriure aquest text, la meva idea era exhibir un joc de poder en què un dels cònjuges exercís una dominació clara sobre l'altre, que mostraria com a víctima indefensa usant com a metàfora el món de la jardineria i la idea que l’amor necessita les mateixes atencions que una planta. Però a mesura que avançava en la història em vaig adonar que en les relacions homosexuals els perfils no són sempre tan clars, perquè la violència dins una parella del mateix sexe —anomenada «intragènere»— no és fàcil de detectar i normalment apareix amagada amb subtilesa sota la ironia pròpia que fa servir el col·lectiu LGTBI+.
A la vida real, tots hem tolerat alguna vegada els abusos, ens hem deixat manipular, ens hem vist arrossegats per les passions, però també hem arribat a exercir el paper contrari, hem estat possessius i egoistes i hem fet mal a altres, ja sigui mitjançant el menyspreu, el ghosting, la infidelitat o, com passa en aquesta obra, impedint que l'altre compleixi els seus somnis.
Amb to de farsa, Ben Plantats exposa l'espectador davant de situacions plenes d'ironia que amaguen la veritable realitat. El resultat és una comèdia on una parella d'homes formada per dos personatges narcisistes, egòlatres i incapaços de comunicar-se amb sinceritat lluiten per imposar-se... fins que es desencadena la tragèdia.
