El 9-5 vaig veure "Iceberg" al Teatre Tantarantana i ara us porto la meva ressenya d’aquesta obra, que podreu trobar en cartell fins a l'11-5-25.
Aquesta breu peça de la jove companyia "Les Heyvan", aborda amb enorme encert temes punyents que com a societat ens haurien de preocupar molt. Sovint, aquests s’amaguen o no s’afronten amb la importància que mereixen. És per això que cal agrair que aquest espectacle ho faci amb tanta claredat i valentia.
A més, ho fa amb una bellesa artística que pot semblar contradictòria. Parlar de suïcidis en adolescents, de violència de gènere, de trastorns alimentaris... pot fer l'efecte de ser incompatible amb una proposta escènica bella. Però aquí, no només és possible, sinó que esdevé una virtut.
Hi ha moments d’una gran bellesa. A través de la dansa contemporània, de petites escenes teatrals, d’instants que amaguen una certa ironia o comèdia fins i tot, malgrat la duresa del que es mostra. En definitiva, és una proposta educativa i artística de gran valor, que connecta profundament amb un públic molt jove. I ho fa abordant una temàtica social amb un encert difícil d’explicar. Potser aquí rau el seu actiu més valuós: allò que fa que aquest espectacle arribi i commogui l’ànima dels assistents.
No serà l’espectacle més elaborat tècnicament, ni el que amagui una feina més extensa al darrere, però el que sí que us puc dir és que emociona i connecta amb el públic d’una manera que molts muntatges més lluents no aconseguirien.
És, en definitiva, un espectacle que denuncia, però que alhora acompanya. Que ens abraça en mostrar-nos aquestes realitats en comunitat, fent-nos sentir representats i representades en algunes de les situacions que hi apareixen i que malauradament, no s'haurien de donar en la nostra societat.
El podreu trobar només fins a l'11-5-25.
Nota: bé.
Sinopsi:
https://tantarantana.com/production/iceberg/
Cada 11 minuts mor per suïcidi una persona menor de 20 anys al món. Quin paper hi juga el fet de viure en una societat estructuralment patriarcal on la salut mental de les persones joves és cada cop més precària? Perquè no es parla mai del suïcidi?, ens fa por, o és perquè és un fracàs social i no volem fer autocrítica?
Set joves a l’escenari expliquen a través de diferents escenes les problemàtiques derivades dels conflictes socials i estructurals que afecten directament la salut mental de la joventut. A partir de la dansa, el text, les projeccions, la música tecno i la performance les intèrprets construeixen un iceberg al·legòric que acaba deixant constància de la problemàtica actual del suïcidi juvenil. Una proposta que adopta un caràcter crític i social per oscil·lar entre la comèdia més sarcàstica i el drama més profund. El retrat d’una societat que viu d’esquena als seus propis símptomes.
https://tantarantana.com/production/iceberg/
