El 12 de setembre vaig anar a veure "Ragazzo" al Teatre Eòlia.
Aquest monòleg, que va ser un èxit en el seu moment i que ara torna a la cartellera després de deu anys, se centra en la figura de Carlo Giuliani. No en revelaré gaire més, per si no coneixeu la figura d'aquest jove activista de només 23 anys, ja que una de les gràcies de l’espectacle és descobrir cap a on es dirigeix tot i, en definitiva, com acaba. Això no vol dir que no es pugui gaudir si ja en coneixeu la història (com era el meu cas), però sí que és un valor afegit per a aquelles persones que no.
L’espectacle és enormement dinàmic i s’allunya d’altres propostes més estàtiques o, fins i tot, monòtones, ja que tant l’ús de l’espai escènic com la interpretació intensa de Pau Bondiez irrompen amb força, a cops de martell, i mantenen un ritme frenètic.
Ens traslladem a l’estiu del 2001 a Gènova, quan, arran de la trobada del G8, es va organitzar el Fòrum Social, que va impulsar protestes i mobilitzacions. La ciutat es va veure immersa en un règim gairebé militar per mantenir l’"status quo". Així coneixerem com ho viu un jove activista italià que habita en un espai okupat a prop de la zona on tot succeeix.
Lali Álvarez, autora i directora d’aquest brillant monòleg, té l’habilitat d’apropar-nos a una història basada en fets reals, de temàtica social, i de fer-ho d’una manera atractiva i propera. Ens presenta Carlo Giuliani des d’una vessant molt personal: el coneixerem, descobrirem els seus neguits, els seus gustos, les seves pors i també els seus petits plaers… En definitiva, ens endinsarem en la vida d’un jove idealista que, probablement, tenia moltes coses en comú amb nosaltres a la mateixa edat.
Com a nota personal, us diré que jo vaig poder participar en un Fòrum Social, i l’espectacle aconsegueix captar molt bé l’esperit que s’hi respirava, amb gran precisió.
El podreu veure fins al 5 d’octubre.
Nota: notable.
Sinopsi:
Europa, estiu de 2001. La ciutat del Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el Tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i reunions en algunes zones de la ciutat, es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen els carrers i no permeten l’entrada a la Zona Rossa, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera.
Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc han okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se… i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la Zona Rossa.
Què fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible?
Un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres.
Dedicat a la memòria de Carlo Giuliani, assassinat a Gènova el 20 de juliol de 2001.
https://teatreolia.cat/ragazzo-espectacles-t2526/
