El 20 de setembre vaig veure "Yonder" al Teatre Tantarantana.
Aquest espectacle d’escena híbrida recorda, pel seu embolcall, la prestigiosa companyia de dansa La Veronal, que, per cert, podré tornar a veure aviat al Teatre Nacional de Catalunya.
S’emmarca en una línia de creació contemporània, amb una proposta que potser s’encabeix millor dintre de l’etiqueta de la "performance".
L’obra proposa un viatge compartimentat a través de diverses escenes. Cadascuna arrenca amb una aparent quotidianitat, però de mica en mica es desvia i revela un rerefons crític que es va intensificant a mesura que avança.
L’ambientació i l’imaginari creat són molt ben trobats i aporten una estètica suggeridora.
La peça de la jove formació La Diminuta i companyia sembla voler qüestionar la percepció de l’espectador, però aquest propòsit queda diluït per un desenvolupament desigual.
Tanmateix, el gran defecte, al meu entendre, rau en la simplicitat de l’execució tècnica i en un ritme massa lent, que dificulten la connexió amb el públic. El resultat és que l’experiència es pot fer àrida en alguns moments.
Cal tenir present que es tracta d’un espectacle gairebé sense text, on l’expressivitat visual i simbòlica pren el protagonisme. Per això, potser val la pena tornar-hi amb una altra mirada, oberta a deixar-se endur pel llenguatge no verbal.
Cal reconèixer, això sí, la cura en l’espai sonor, que acompanya i intensifica la dimensió sensorial de la peça.
Una proposta arriscada, amb bones idees visuals, però que pot no acabar de connectar amb totes les sensibilitats.
Pel resultat final, penso que és més aviat un "work in progress", amb molt de potencial, que no pas un espectacle polit i tancat, d’aquells de nivell als quals aquest teatre (que tan arrisca amb projectes de nova creació) ens té acostumats.
Cal afegir, tanmateix, que el crític Xavi Pijoan, company de gremi, ha publicat una ressenya en sentit contrari a la meva, en què posa en relleu l’encert i la qualitat de l’espectacle. Una bona mostra que les mirades sobre una mateixa obra poden ser ben diverses i subjectives.
La podreu trobar fins al 28 de setembre. Una d’aquelles propostes que val la pena veure per formar-se una opinió pròpia.
Nota: insuficient.
Sinopsi:
Sis joves deambulen pel menjador d’una casa on fa unes hores hi ha hagut una festa d’aniversari. Els nivells d’alcohol i de cansament fan que amb l’arribada del final de la vetllada aflorin els fantasmes que converteixen aquests sis personatges en ànimes atordides que mostren els dolors que en elles habiten. L’escenografia, el vestuari i l’atrezzo colorits contrasten i posen humor als relats sovint incòmodes que ens va brindant la peça a mesura que avança.
Yonder és un drama oníric de poques paraules fet en clau física i visual on la imatge, els cossos i el so pretenen generar diferents quadres sobre les pors que ens travessen i que en realitat no ens deixen veure amb claredat la necessitat que tenim d’estar acompanyades durant el viatge d’exposar-les.
https://tantarantana.com/production/yonder-temporada-teatre-25-26/