El 7 d’octubre vaig veure El mestre i Margarita al Teatre Lliure de Montjuïc.
Aquesta colossal proposta, dirigida amb enorme talent per Àlex Rigola (de qui podem gaudir sovint al seu teatre, obert el 2023: el Heartbreak Hotel), ens presenta una obra de Mikhaïl Bulgàkov difícil de descriure, en què conflueixen tres històries al mateix temps.
D’una banda, la crucifixió de Jesús i com va viure tot plegat Ponci Pilat, retratat amb un profund conflicte moral i una humanitat inesperada. Rigola ens mostra aquest episodi com un mirall de la por al poder i la culpa, un tema que travessa tota l’obra.
D’una altra, la història entre una enamorada (Laia Manzanares) i un escriptor (Nao Albet), "el mestre", amb problemes de salut mental i atrapat per la censura, que escriu precisament sobre Pilat. És un relat d’amor i redempció, però també una reflexió sobre la llibertat de l’artista davant d’un món hostil.
Finalment, la història més esbojarrada: la visita del mateix diable (el carismàtic Woland, Воланд en l'original rus) i el seu peculiar seguici al director del teatre de Moscou i també al de l’Ateneu, en un festival d’absurditats i contradiccions que posa cap per avall la hipocresia del règim i la corrupció política més flagrant. Rigola juga amb aquesta dimensió carnavalesca i fa confluir les tres trames de manera tan orgànica com sorprenent, amb una força escènica remarcable.
Ens apropem, així, a una proposta que no fa sinó colpejar-nos constantment amb noves sorpreses i una posada en escena boja i arriscada, amb una escenografia parca (això sí), però expressiva. Hi trobem música electrònica, efectes especials (fins i tot una butaca que es propulsa), canons que llancen confeti i moltes altres bogeries escèniques que mantenen el públic en un estat d’alerta i fascinació constants.
El treball interpretatiu és d’un nivell altíssim, amb un ampli repartiment d’actors i actrius (14) dignes d’elogi. A tot això s’hi suma el vestuari impactant de Vera Moles, que barreja amb intel·ligència el món contemporani i els ecos d’un Moscou fantàstic, i la llum precisa i suggeridora de Raimon Rius, que sap crear atmosferes evocadores i moments de gran potència visual.
En definitiva, una oportunitat única d’apropar-nos a una de les obres més singulars i irreverents de la literatura russa del segle XX, amb un muntatge espectacular carregat de crítica als poders fàctics, però també d’ironia, humor i poesia visual.
El podreu veure fins al 25 d’octubre.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Després de vuit anys, el director Àlex Rigola torna al gran format amb Mikhaïl Bulgàkov, adaptant una de les millors novel·les en llengua russa del segle xx. Una obra de culte, romàntica i dissident, en què la sàtira, la tragèdia, el misticisme i la crítica social van de la mà.
Moscou, anys trenta del segle xx. El dimoni i el seu seguici irrompen en la ciutat causant-hi estralls. La jove Margarita estima el Mestre, un escriptor castigat pel règim mentre, a dinou segles de distància, l’apòstol Mateu, Ponç Pilat i Caifàs discuteixen sobre l’existència i la mort de Jesucrist.
https://www.teatrelliure.com/ca/el-mestre-i-margarita
