El 19 d’octubre vaig anar a veure "Isidoro" al Teatre Akadèmia.
Aquesta interessant adaptació de la premiada novel·la "La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin" (Premi Campiello Opera Prima 2015, entre d’altres) és un monòleg interpretat per Enrico Ianniello, amb la qualitat enorme a què ens té acostumats i una actuació realment magnífica.
De fet, els seus orígens (va néixer a Caserta, Itàlia) li venen com un guant per protagonitzar aquesta proposta, amb un joc lingüístic considerable.
Ell sol aconsegueix sostenir amb talent aquesta peça, on coneixerem la història d’aquest personatge que tenia la capacitat de comunicar-se amb les aus xiulant, fins i tot inventant una llengua pròpia. També descobrirem la crua història que s’amaga al darrere, perquè, malgrat viure una infantesa enormement feliç, envoltat de gent pintoresca que l’estima profundament, un fet inesperat ho capgira tot, canviant-li completament la vida i portant-li un convidat inesperat: el silenci. Només el poder de l’amor, amb el seu significat polièdric, que retrobarà en la transició de la infantesa al món adult, el podrà rescatar d’aquest fosc forat.
Trobar Pau Miró dirigint aquest projecte sempre és una bona notícia, pel seu talent. El duet director-actor ha sabut adaptar amb habilitat la novel·la, oferint-nos un monòleg que condensa l’essència del llibre.
La posada en escena, en què el trobem col·locant una sèrie de rajoles a terra, esdevé una metàfora visual potent relacionada amb el seu cognom.
En definitiva, una magnífica oportunitat de gaudir de Ianniello de ben a prop, amb (un cop més) una interpretació digna d’elogi.
La podreu veure fins al 2 de novembre.
Nota: notable.
Sinopsi:
Quaranta-cinc anys després del terratrèmol de l’Irpínia, i deu anys després de la publicació de la reeixida novel·la “La vita prodigiosa di Isidoro Sifflotin” (guanyadora dels premis Campiello Opera Prima, Fante Opera Prima, Cuneo Opera Prima, Selecció Bancarella i Selecció Premi Berto), Enrico Ianniello porta a escena i interpreta la història del petit Isidoro, un nen feliç a l’Irpínia dels anys setanta.
Gràcies a un do molt especial que el fa únic —la capacitat de comunicar-se tot creant un nou llenguatge a través de xiulets, com fan els ocells—, Isidoro, juntament amb Quirino Raggiola —el tendre pare sindicalista i poeta que es tanca al bany per escriure cartes d’amor—, crea un ”xiulabulari” necessari per ensenyar una nova llengua als seus coetanis i defensar-se d’un món arrogant que els vol menysprear.
Nodrit per la intel·ligència, la tendresa i les magnífiques postres de la mare Stella di Mare, Isidoro recorre les fires dels pobles de l’“os d’Itàlia” durant l’estiu del 1980, i el miracle sembla fer-se realitat: la revolució xiulada d’una humanitat lliure i feliç sembla prendre cos davant dels seus ullets de nen. Fins i tot arribarà un antropòleg de França per conèixer aquest noi fenomenal.
Però, malauradament, aquell terrible 23 de novembre està a punt d’arribar.
I amb ell marxaran definitivament la infància i la veu del prodigiós Isidoro.
https://teatreakademia.cat/espectacle/isidoro/
