El 10 d’octubre vaig veure "L’amor venia en taxi (Un musical "made in La Cubana" fet "a la catalana")" al Teatre Romea.
Aquest espectacle de La Cubana ens situa l’any 1959, on trobem un grup de teatre d'aficionats que volen estrenar una comèdia amb aquest mateix nom. L’obra mostra les dificultats de tirar endavant una proposta de qualitat des del prisma del teatre amateur, amb totes les particularitats i entrebancs propis d’un projecte com aquest.
Coneixem també els seus integrants, que es multipliquen no només a l’escenari, sinó també fora d’ell, fent tasques de tresoreria, vestuari o fins i tot recollint mobles del carrer per aconseguir una bona escenografia.
D’aquesta manera, no només assistim de prop al procés de creació de l’espectacle que volen construir, sinó que també fem un recorregut per les obres i estils escènics de l’època, amb petits tastets de diferents "varietés".
El desplegament tècnic és realment impressionant, amb una quantitat ingent d’actors i actrius a escena. Però no només això: l’escenografia és rica i variada, elaborada amb l’artesania i la màgia d’abans (amb paper pintat).
En la mateixa línia, el vestuari és variat, espectacular i ple de color, capaç d’il·luminar el cor.
A més, la interpretació en directe dels diversos músics que hi participen ofereix un excel·lent embolcall a les diferents peces musicals.
Cal destacar també la interacció amb el públic, amb moments puntuals (que no revelaré) i el to esbojarrat tan característic de La Cubana.
S’ha parlat molt del “retorn” de La Cubana, però en realitat la companyia mai no havia marxat. És cert, però, que aquesta és la primera obra d’envergadura que presenten després d’uns quants anys.
La peça és eminentment metateatral i funciona com un homenatge generacional al teatre d’aficionats. L’accent recau precisament en aquest univers (el del teatre fet amb passió i en comunitat).
Cal dir que l’obra s’emmarca en un context històric i cultural molt particular, amb el franquisme encara present. I, tot i que la música i els elements musicals sempre han format part de l’ADN de La Cubana, en aquest cas es tracta d’un musical.
En definitiva, una peça d’aquelles que amb el temps es recordaran, i que fan que les dues hores i mitja que dura, passin volant.
El podreu veure fins al 21-12-25.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Un musical “made in Cubana” fet a la catalana.
Aquest espectacle musical de La Cubana és un merescut homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, destacant la importància que han tingut aquestes companyies dins el teixit cultural del país.
Com a excusa, han triat una comèdia d’”enredos”: L’amor venia amb taxi de Rafael Anglada, una obra que han representat la majoria de grups de teatre d’aficionats de Catalunya.
Com és sabut, a La Cubana mai res és el que sembla. Això sí, prometen un musical “made in Cubana” (a la seva manera) i fet “a la catalana”, combinant el gènere musical amb tots els “ingredients” típics de la companyia: humor, sorpreses, participació del públic, color, ritme desenfrenat i, sobretot, molta diversió.
https://www.teatreromea.cat/ca/ex/lamor-venia-amb-taxi-un-musical-made-in-cubana-fet-a-la-catalana/
