El 26 d’octubre vaig assistir a la representació de "Medida per medida" a La Villarroel.
Aquesta esbojarrada adaptació de l’obra homònima de William Shakespeare esdevé una cita imprescindible per als amants del dramaturg anglès i del teatre argentí.
En aquesta comèdia inclassificable de més de quatre segles, el poder polític, la moral sexual i la doble vara de mesurar en són els autèntics protagonistes.
La trama ens mostra com un noble que, en ajornar el seu matrimoni, ha deixat embarassada la seva promesa, és jutjat amb severitat i condemnat a mort. Davant aquesta situació, la seva germana (una novícia d'un convent) intentarà commutar la pena suplicant clemència per al seu germà. No obstant això, es trobarà amb una proposta indecent per part de l’actual governador, que ella refusarà fidel a les seves conviccions morals.
D’una banda, hi ha un governador purità que aplica la llei amb mà de ferro; de l’altra, veiem com ell mateix acaba cedint a la mateixa temptació que condemna.
Així doncs, l’espectador es veu immers en una successió de situacions tant còmiques com sorprenents, amb girs constants on res no és el que sembla i on, finalment, tot queda hàbilment resolt.
La proposta escènica de Gabriel Chamé Buendía, en coherència amb altres treballs seus, és dinàmica, desenfrenada i plena d’enginy. Durant gairebé dues hores, el ritme és trepidant: hi ha interacció constant amb el públic, trencament de la quarta paret i un ús intens del teatre físic i del clown. Els intèrprets, Matías Bassi, Nicolás Gentile, Elvira Gómez, Agustín Soler i Marilyn Petito, s’hi deixen la pell i transmeten una energia contagiosa que manté l’interès fins al darrer minut.
Cal destacar també el vestuari de Cecília Allassia, preciós i minuciosament elaborat, que aporta color, caràcter i un punt de bogeria a cada escena.
A més, l’aprofitament dels diferents espais escènics és òptim i sorprenentment creatiu: els actors els fan servir de mil i una maneres diferents, jugant amb el moviment, els canvis de ritme i la proximitat amb el públic. Aquesta versatilitat escenogràfica accentua el dinamisme i contribueix plenament a l’esperit festiu de la proposta.
En definitiva, es tracta d’una aproximació divertida, intel·ligent i molt viva a una de les obres menys conegudes de Shakespeare, que sens dubte entusiasmarà els espectadors.
Val a dir que es pot veure només fins al dimarts, i que el públic (emocionat i agraït) va acabar dempeus, aplaudint amb entusiasme la proposta.
Nota: notable.
Sinopsi:
El Shakespeare més divertit en versió del millor clown argentí
Medida por medida (La culpa es tuya) és una adaptació lliure de l’obra de William Shakespeare dirigida per Gabriel Chamé Buendia, que aborda amb humor i poètica física els dilemes morals de la justícia, la llei i el poder. A través d’un llenguatge escènic juganer, l’espectacle desplega una mirada crítica sobre la corrupció, l’ètica i la religió, situant la figura femenina en el centre d’un conflicte inquietant i actual: l’abús de poder polític i sexual.
L’obra, profundament connectada amb el pensament dels Evangelis i amb pinzellades del present, evita judicis morals per revelar les contradiccions humanes amb intensitat tràgica. Amb més preguntes que respostes, convida a revisar les estructures socials que ens governen i qüestionar les fronteres entre el rigor i la compassió. La culpa —en la seva dimensió política, cultural i emocional— esdevé eix d’una reflexió incisiva sobre el poder, la responsabilitat i la condició humana.

