El 15 d’octubre vaig anar a veure "RomànOFF" al Teatre Tantarantana.
Aquesta interessant proposta de la jove companyia La Prèvia, integrada per exalumnes de l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, constitueix el seu debut dins del teatre professional i el resultat, tot s’ha de dir, és sorprenentment satisfactori.
A l’escenari som testimonis del destí de l’última família dels tsars de Rússia, que donarà pas a la revolució soviètica. Així, en produir-se l'assassinat de tota la família reial (nens i servei, inclosos), s’exposen els diferents prismes d’aquest fet: la crueltat més extrema o la idea que era l’única solució per acabar amb l’absolutisme. Quin és l'axioma encertat?
A l’obra s’hi mostren diversos matisos i, malgrat ser una comèdia (i molt divertida, per cert), hi trobem una pinzellada històrica i cultural amb esperit crític que s’agraeix.
Cal destacar, i molt, la feina de Carla Rovira, encarregada de la dramatúrgia i la direcció. Construir un espectacle de nova creació amb una jove companyia, d’una durada de dues hores, i fer-ho sobre una temàtica que, a priori, podria resultar feixuga per a molts, donant-li un embolcall còmic i fresc, però també punyent, no és pas una tasca fàcil. La veritat és que el resultat és magnífic.
L’ampli repartiment, encertat, denota una molt bona química entre tots ells, i això es palpa a l’escenari i fa còmplice el públic dels riures. Poder veure la família reial, Lenin i altres personatges caracteritzats és tot un repte, però alhora és enormement divertit.
És important destacar també el feminisme, un dels eixos vertebradors que travessa l’espectacle de principi a fi, i que arriba al seu punt àlgid quan es realitza un exercici de desdoblament del que va passar, creatiu i suggeridor, en què es planteja què hauria succeït si aquella decisió l’haguessin pres dones referents del feminisme, i no pas uns "senyoros" (com el repartiment diu encertadament). El que llavors passa a continuació és enginyós i graciós, per una banda, però digne de reflexió per l’altra, i per a mi, personalment, ha estat el meu moment preferit.
L’espectacle està impregnat d’una mirada empàtica i crítica, d’una energia feminista que es fa present a cada escena, potser impulsada (o, si més no, amplificada) pel fet que la major part de l’equip estigui format per dones.
Com a contrapunt, el moment en què simulen l’apagada de llums, a parer meu, es fa massa llarg i no s’acaba d’entendre gaire.
Tanmateix, estem davant d’un espectacle que, malgrat la seva llargada i temàtica, manté un ritme àgil i ple de dinamisme.
En definitiva, un gran espectacle de nova creació que segurament us farà riure alhora que pensar, en una proposta desbordant i jove, d’una companyia que tot just enceta el vol amb una enorme il·lusió i talent.
El podreu veure fins al 26 d’octubre.
Nota: notable.
Sinopsi:
Matar als poderosos és una bona estratègia per canviar-ho tot?
Any 1918, Iekatareninburg, Rússia. En el fosc soterrani de la Casa Ipatiev, una setantena de trets posen fi a la història d’una dinastia. La família Romànov és assassinada entre el fum, els crits i l’horror, en una nit que marca un abans i un després. Sembla que Rússia, per fi, pot alçar el cap després de dècades d’opressió. Quan la sang vessa en aquell soterrani, sembla que la revolució ja no té marxa enrere. Però, era necessari acabar amb la família reial? I amb les nenes i el nen? I el lleial servei que els acompanyava?
La darrera dinastia Romànov havia estat envoltada de foscors i silencis. Va ser una dinastia allunyada del món, marcada per un secret. Mentrestant, Rússia vivia la pobresa i caminava cap a la Revolució.
La mort dels Romànov i tot allò que va desencadenar és un punt fort a tractar, per aquesta raó ens fixarem en les esquerdes més petites dels últims tsars de Rússia i intentarem entendre què els va portar al seu final. De la mateixa manera ens endinsarem en la ment d’aquells revolucionaris que, cansats d’injustícies i armats amb l’ànim de canviar el destí, van prendre una decisió irreversible.
Havien de morir tots els Romànov? Què hauria passat si algun d’ells hagués sobreviscut? Quina Rússia tindríem avui si aquell nen, el petit Alexei, hagués viscut per reclamar el que li pertocava? Va ser un acte de justícia? O un acte de desesperació?
La resposta, escrita amb sang, continua ressonant en aquell soterrani…
https://tantarantana.com/production/romanoff-un-retrat-temporada-teatre-25-26/