El 3 d'octubre vaig veure "Tribut a les rates" al Teatre Tantarantana.
Aquest espectacle modest, de segur, us emocionarà gràcies al seu plantejament. A escena hi trobem l’Aina Minguell i l’Aitana Ropero, multiplicades, ja que no només interpreten, sinó que també són les autores, directores, encarregades de vestuari i escenografia d’aquesta tendra peça, de temàtica en realitat dura.
Els personatges que ens presenten són la Dolores i l’Angustia, dues àvies al final de les seves vides que viuen al carrer i que s’estimen molt l’una a l’altra (en el que possiblement serà una projecció ficcionada amb algunes coses del que tindrien els seus "jos" futurs). Puntualment, però, surten d’aquesta vellesa desdoblant el personatge i aterrant a la seva joventut, i, conseqüentment, a una mirada diferent des de la vintena.
En la proposta també hi trobem rampells de teatre absurd, divertits i agraïts, com, per exemple, quan parlen amb Déu o, fins i tot, a posteriori, amb la seva substituta, en el que constitueix un magnífic homenatge a Beckett i, en definitiva, a "Final de partida" (del 1957), muntatge que, per cert, vaig poder veure al Teatre Romea (15-04-22).
Descobrim així com la falta de salut, la pobresa o altres dificultats no amaguen les seves ganes de viure ni de celebrar, ni que sigui una mica i de manera moderada, el simple fet d’aixecar-se al matí, d’estar juntes i de continuar un dia més en aquest àrid i difícil món que és la Terra, que sovint dona l’esquena als més desafavorits (com aquestes àvies que, soles i sense res, s’han vist abocades a viure al carrer).
A més, aquesta breu obra és amanida amb petites mostres de dansa que li escauen molt bé.
En definitiva, un espectacle de petit format, íntim i tendre, però alhora reivindicatiu, que emociona i convida a la reflexió al mateix temps.
Podreu veure aquesta peça de debut de la companyia Las Espectadoras fins al 12 d’octubre.
Nota: notable.
Sinopsi:
<< Celebrem que a cap persona li ha importat mai la nostra existència >>
En algun indret del món, dues àvies desnonades viuen dins de cubells d’escombraries. El dia del seu aniversari, decideixen celebrar-lo en un restaurant de menjar ràpid. Així comença Tribut a les rates, una peça híbrida de teatre i dansa que, amb un llenguatge grotesc i alhora tendre, converteix els cossos envellits de les protagonistes en espais de resistència política i escènica. Les seves veus, sorgides des de la perifèria, denuncien un sistema que rebutja tot allò que ja no és útil. Una celebració rebel de la vellesa, la bellesa i la memòria.
https://tantarantana.com/production/tribut-a-les-rates-temporada-teatre-25-26/
