El 20 de novembre vaig veure "bambi" al Teatre Tantarantana.
Aquesta versió contemporània d'escena híbrida de la tragèdia d’Eurípides, centrada en Ifigènia i Aquil·les (que mai no arriben a casar-se, ja que tot és una estratagema del seu pare, el rei Agamèmnon), utilitza el títol "bambi" amb plena intencionalitat simbòlica. No és un nom casual. Recordem que existeix una versió alternativa del mite (com era habitual en la mitologia grega) on Ifigènia no mor sacrificada per desencallar la flota camí de Troia, sinó que és salvada a última hora i el seu cos és substituït pel d’un cérvol sobre l’altar.
Tot aquest marc mític, tanmateix, queda en part desdibuixat pel que trobem (figuradament) a escena: una mena de "First Dates" on dos personatges de la mitologia grega, una Ifigènia acabada de renéixer i un Aquil·les desubicat, es coneixen per primer cop, passegen per Barcelona, visiten una llibreria, prenen una copa de vi en un restaurant i fins i tot s’atreveixen amb el primer petó. Tot plegat es combina amb un imaginari carregat de simbolisme. En contrast, hi apareixen converses banals i superficials (potser pròpies de l’època que ens ha tocat viure), com les que mantindríem amb algú que ens atrau en un ascensor que mai no s’atura.
La posada en escena és, al meu entendre, alhora la principal fortalesa i feblesa de l’espectacle. És arriscada i singular. Només entrar, trobem Candela May (actriu, directora i autora d’aquest projecte) estesa en un llit, d’esquena al públic, mentre en un petit televisor antic s’hi projecten fragments de pel·lícules romàntiques. La poesia hi és molt present: escoltem un àudio críptic, carregat de simbolisme, que acompanya aquest inici.
Tot seguit, ens asseiem i seguim la cita entre la mateixa Candela i un actor diferent a cada funció, a través d’un "streaming" projectat a pantalla. Aquest enregistrament constitueix el gruix de la peça, ja que els intèrprets només coincideixen físicament a escena en la part final (la més potent), on seuen cara a cara en dues cadires (l’únic element escènic) per culminar el seu encontre amb el final esperat: el petó. Cal destacar que les interpretacions són fresques i properes, i donen versemblança al que veiem.
En definitiva, és una proposta valenta i amb una idea magnífica, però d’execució irregular i amb un ritme feixuc, que no aconsegueix sostenir la tensió dramàtica. Recomanada sobretot per als espectadors més aventurers, que busquen una experiència original, diferent i trencadora, impregnada de poesia i misticisme.
La podeu veure fins al 7 de desembre.
Nota: insuficient.
Sinopsi:
<< t’he somiat somiant >>
això és una sinopsi escrita en minúscules per un bambi d’una peça que es diu bambi sobre un bambi que és candela que és ifigenia. ifigenia va ser sacrificada pel seu pare per arribar a troya. li van dir que l’anaven a casar amb aquil·les però el seu destí va ser morir o convertir-se en cérvol. ifigenia va anar a dormir i ho va veure tot en un somni. es desperta en cada funció d’aquest somni profund al qual la van induir per descobrir a aquesta persona que no li van donar l’oportunitat de conèixer, aquil·les. cada nit ve un actor diferent que farà d’aquest. els aquil·les no coneixen a bambi, no coneixen a candela, no coneixen a ifigenia. no saben res de la peça ni del que passarà, com vosaltres. com tampoc sabíeu que aquest text anava a estar en minúscules.
ifigenia i aquil·les, candela i l’actor, no es coneixen, cada nit és la seva primera trobada, el seu primer tot. ifigenia descobreix el món de l’amor i de l’afecte i del tacte a través de vosaltres. vau ser testimonis del seu sacrifici i avui sou testimonis del renéixer de la seva primavera.
https://tantarantana.com/production/bambi-temporada-teatre-25-26/