L’1 de novembre vaig veure "Contención mecánica" al Teatre Tantarantana.
Aquesta obra de teatre documental ens mostra una posada en escena gens convencional, pròpia d’espectacles dins l’àmbit de l’escena híbrida.
En aquest cas, el resultat es va veure alterat per la impossibilitat d’última hora de comptar amb Rafael Carvajal (poeta, performer i testimoni en primera persona) a escena, a causa d’un imprevist, segons vaig entendre. Així i tot, el conjunt és destacable, encara que és fàcil imaginar que, en la seva forma original, tot devia encaixar amb més precisió i bellesa.
La peça gira al voltant del concepte de bogeria i denuncia la violència psiquiàtrica des de dos vessants contraposats: d’una banda, la negligència mèdica darrere de la contenció mecànica (la pràctica de lligar a pacients amb corretges), que hauria de ser un recurs extrem, però sovint s’utilitza com a primera opció, amb conseqüències greus que poden arribar fins a la mort del pacient, com es mostra en un dels casos reals de l’espectacle; i, de l’altra, la seva aplicació responsable i justificada com a últim recurs terapèutic.
L’obra s’allunya dels extrems i transita pels grisos, empenyent el públic a reflexionar sobre una realitat complexa que rarament és blanca o negra i que defuig el simplisme infantil. També aborda la bogeria com a eix central, a través de la mirada de les persones que conviuen amb problemes de salut mental i de com sovint són etiquetades o apartades de la societat per la incomprensió del seu punt de vista.
Per reforçar aquest plantejament, l’espectacle explora diferents recursos escènics: des d’un concurs àcid i divertit fins a la intervenció d’un youtuber metge que parla de la contenció mecànica des de la seva experiència professional, passant per testimonis gravats en vídeo de pacients que han viscut aquesta pràctica. La varietat de formats dota la proposta d’un ritme dinàmic i d’un caràcter pedagògic, alhora que manté una mirada crítica envers la societat.
En definitiva, es tracta d’un espectacle transformador de Teatro de los Invisibles, capaç de reivindicar sense caure en moralismes ni resultar feixuc. En darrer terme, convida a la reflexió i deixa una empremta que perdura més enllà de la funció, il·luminant i interpel·lant l’espectador.
Una proposta no convencional, amb una posada en escena original i alternativa, que té com a eix vertebrador la reivindicació d’un tracte humà i respectuós envers les persones psiquiatritzades.
La podreu veure només fins al 2 de novembre.
Nota: notable.
Sinopsi:
<<Una denúncia la vulneració de drets de les persones psiquiatritzades>>
Contención mecánica és una obra de teatre documental que denuncia la violència psiquiàtrica posant el focus en una pràctica que continua sent habitual en les plantes de psiquiatria de l’Estat Espanyol: lligar a pacients al llit fent ús de corretges.
L’obra hibrida aspectes testimonials i performatius per a servir d’altaveu a un col·lectiu invisible per a la majoria: les persones psiquiatritzades que han patit algun tipus de vulneració de drets. Una d’aquestes persones és Rafael Carvajal, poeta i performer que explica la seva experiència en primera persona en aquest muntatge.
https://tantarantana.com/production/contencion-mecanica-temporada-teatre-25-26/
