El 19 de novembre vaig anar a veure "El día del Watusi" al Teatre Lliure de Montjuïc.
Possiblement, a qui expliquis que has anat a veure una obra que, incloses pauses, dura unes quatre hores i mitja, i que, a més a més, aquesta és d'austera escenografia, et dirà que pot ser una croada àrida viatjar a través d'aquesta.
Tanmateix, el resultat no pot estar més allunyat de la realitat. L'obra és una autèntica joia, d'aquelles poques que queden a la retina després d'anys d'haver-la pogut veure. Heu de pensar que, de fet, aquest espectacle ja es va poder veure fa dues temporades, va arrasar amb diferents premis i també pel que fa a la crítica i públic, i que ara torna, cosa a celebrar. Això sí, queden poques entrades disponibles, així que sigueu ràpids.
Cal recordar també que l’obra és una adaptació de la trilogia de Francisco Casavella publicada el 2002. Morales en conserva l’esperit i la mirada punyent sobre el país, però pren decisions pròpies i intel·ligents sobre què mostrar i què suggerir. De fet, algunes situacions que a la novel·la són explícites aquí es resolen mitjançant l’el·lipsi, cosa que fa que l’obra guanyi misteri i profunditat dramàtica. Casavella, que tenia la intenció de continuar explorant aquest univers literari, va morir prematurament, i això fa que aquesta adaptació escènica tingui encara més valor: és, en certa manera, una manera de mantenir viu un llegat narratiu que va quedar interromput.
El repartiment que trobarem enguany és completament renovat i és aquí on rau una de les dificultats que dona encara més valor, si fos possible, a la feina d'Iván Morales, el respectat actor, director i guionista responsable d'adaptar i dirigir l'espectacle, amb un talent enorme, que ja ens va regalar la magnífica "La calavera de Connemara".
L’obra ens endinsa en la Barcelona de la Transició a través de Fernando Atienza, un protagonista que es mou entre l’aspiració, la ingenuïtat i una ambició que el supera. El relat barreja realitat i ficció per mostrar la ciutat que s’alça entre la misèria i les promeses d’un temps nou millor. Els personatges que apareixen (foscos, excèntrics o fins i tot perillosos) dibuixen un mosaic humà d’una època convulsa. L’espectacle no pretén donar lliçons d’història: vol capturar-ne la vibració, la rumorologia i les contradiccions.
L’ampli repartiment (Anna Alarcón, Eduard Alves Fernàndez, Guillem Balart, Artur Busquets, David Climent, Raquel Ferri i Vanessa Segura) es buida a escena amb una feina impecable i, alhora, titànica. Els veiem multiplicar-se interpretant una gran quantitat de personatges, la majoria amb una ànima pròpia i ben definida. N’hi ha alguns de més fugissers (és inevitable en una adaptació d’una novel·la tan poblada), però fins i tot així tots els perfils resulten suggeridors, amb aquella presència que fa que vulguis saber-ne més.
El tancament musical en alt és un comiat esplèndid per a una obra que creix i guanya potència a cada escena. Pràcticament tot el públic va acabar dret i aplaudint amb una energia que ho deia tot; una resposta absolutament merescuda, perquè la sensació final era la d’haver presenciat alguna cosa excepcional.
Si aquest nou equip es preguntava si serien capaços de portar amb èxit aquesta versió renovada, la resposta és clara: l’han superada amb escreix. Enhorabona a tots.
La podreu trobar fins al 14 de desembre.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Per aclamació popular, torna l’oda personal, heterodoxa i canalla de Francisco Casavella a la ciutat de Barcelona. Un espectacle de la Temporada 23/24 poderós i multipremiat, dirigit per Iván Morales.
Atenció, el muntatge creix i aquesta vegada és a Montjuïc amb un repartiment renovat!
En paraules de l’autor, una obra “sobre los cómos, los porqués, los para qués y los qués” de la Transició espanyola. Una novel·la convertida, com el Watusi del títol, en mite. I ara, gràcies al talent de l’autor i director Iván Morales i la seva companyia, en un poderós i merescudament guardonat espectacle.
Premi Butaca 2024 al millor espectacle teatral, al millor actor per a Enric Auquer i al millor actor de repartiment per a Guillem Balart.
Premis de la Crítica 2024 al millor espectacle, a la millor adaptació/dramatúrgia i millor direcció per a Iván Morales, al millor actor principal per a Enric Auquer i als millors actors de repartiment per a Raquel Ferri i Guillem Balart.
Premi Max 2025 al millor actor per a Enric Auquer.
https://www.teatrelliure.com/ca/el-dia-del-watusi-25-26
