El 23 de novembre vaig veure "La corona d’espines" al Teatre Nacional de Catalunya.
Aquesta magnífica obra, dirigida amb talent per Xavier Albertí (que ens ha regalat autèntiques joies com "El professor Bernhardi" o "Temps Salvatge"), és una adaptació de Josep Maria de Sagarra escrita fa gairebé cent anys. Està ambientada a la Solsona del segle XVIII, on un noble, ofegat pels deutes, decideix concertar el matrimoni del seu hereu (el seu nebot) amb una pubilla de la burgesia catalana.
Després d’anys pràcticament sense saber-ne res (tot i que li havia assegurat una bona educació a França) el fa tornar per forçar aquest matrimoni de conveniència, que ha aconseguit orquestrar amb manipulació i engany, amagant la seva veritable situació econòmica. A més, el pla encara es complica més: el jove no vol casar-se per conveniència i, a sobre, està festejant amb una noia d’origen humil per la qual sembla sentir un gran amor.
L’obra inclou molts girs interessants i personatges amb doble cara. Un dels punts àlgids és el paper de la mestressa de la casa, interpretada per Àngels Gonyalons, que cap al tram final s’empodera i pren les regnes. La seva actuació és senzillament sublim. Tot el repartiment està molt encertat i, sens dubte, és un dels pilars del muntatge (Manel Barceló, Jan D. Casablancas, Jordi Domènech, Abel Folk, Oriol Genís, Àngels Gonyalons, Pau Oliver, Júlia Roch, Laia Valls, Rosa Vila i Roger Vilà), però Gonyalons aconsegueix destacar per damunt de tot, malgrat la dificultat de fer-ho en aquest context d’excel·lència.
El viatge a una altra època és immediat: l’escenografia imponent de Max Glaenzel és d’aquelles que deixen empremta malgrat el pas del temps, i el vestuari, a càrrec de Sílvia Delagneau i Marc Udina, és d’una bellesa exquisida i fidel a l’època.
En definitiva, un espectacle majestuós i difícil d’oblidar. Una joia imprescindible d’aquesta temporada.
La podreu veure fins al 21 de desembre.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos de Sagarra
La corona d’espines, obra teatral en vers de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Xavier Albertí, recupera i redescobreix un dels grans textos del nostre patrimoni teatral.
Situada a Solsona a finals del segle XVIII, l'obra narra les trifulgues d'un acord de matrimoni entre una pubilla i un jove sense pares, on es barregen necessitats de diners i també algunes sospites.
Honor, poder, amor impossible i hipocresia social en una tragèdia que esdevé una crítica a la societat de l'època.
https://www.tnc.cat/ca/la-corona-d-espines
