El 12 de novembre vaig veure "La nit dels mons" al Teatre Tantarantana.
Aquest muntatge, de la companyia La Salamandra, s’endinsa en la fantasia, un terreny que la formació ha explorat sovint i que de vegades combina amb elements de ciència-ficció. És una aposta poc habitual als escenaris, cosa que ja la fa destacar des del primer moment.
La direcció i creació, a càrrec de Loredana Volpe (com és habitual) i Inés Galeano (que s’hi incorpora), parteixen d’una premissa tan senzilla com estimulant: una petita companyia es reuneix per fer l’últim assaig abans de l’estrena d’una adaptació de "Hamlet". Tanmateix, aquest assaig aviat es veu sacsejat per tota mena d’incidents que, progressivament, desencadenen l’entrada en una realitat paral·lela, un multivers que remet (salvant les distàncies) a l’imaginari de certes pel·lícules de Marvel (tot i que, ho admeto, no en sóc pas cap expert ni les conec en profunditat).
Aquest viatge per versions alternatives del mateix espectacle dona peu a diverses situacions: una adaptació amb vampirs, una proposta que remet a la ciència-ficció i que pot evocar l’estètica de Star Trek, una versió que reprèn directament l’estètica d'"Isekai" (un gest pensat per al públic que ja coneix l’obra anterior), o fins i tot un món en què els Pokémon són els protagonistes. Són variacions que introdueixen un joc teatral enginyós.
D’entre tots aquests mons, destaca especialment el que transcorre dins d’una nau espacial, on la combinació d’efectes de llum i fum crea un ambient molt suggeridor. L’escena funciona especialment bé gràcies a la implicació interpretativa i a una posada en escena visualment molt encertada.
En l’apartat interpretatiu, destaca especialment el treball de Núria Florensa: retrobar-la a l’escenari va ser un plaer, perquè té un talent que es percep en cada gest. La seva complicitat amb Chap Rodríguez Rosell i María Villarejo és palpable i converteix cada moment compartit en una peça que encaixa amb facilitat.
Pel que fa al vestuari, signat per Mara Antón i Sofia Guerrero, cal remarcar-ne la qualitat. És un vestuari amb un punt èpic i un aire d’època, amb alguns detalls particulars que li donen personalitat. No busca adaptar-se a cada món visitat, sinó que manté una línia pròpia, i això no li resta gens de bellesa: s’hi percep un treball manual, acurat i molt artesà, que contribueix a donar consistència visual al conjunt.
Al capdavall, estem davant d’una proposta singular, que aposta per imaginaris poc habituals i que convida l’espectador a deixar-se portar per camins inesperats. Sense pretendre ser espectacular a cada moment, sap crear escenes que funcionen molt bé, ofereix un joc escènic engrescador i obre finestres a mons que no es veuen sovint al teatre. És una experiència diferent, que val la pena descobrir si es busca alguna cosa fora dels circuits més habituals.
La podreu trobar fins al 7 de desembre.
Nota: notable.
Sinopsi:
<<Ser o no ser artistes en un món destinat a l’anihilació?>>
Una companyia teatral de Barcelona assaja l’adaptació d’una comèdia d’Hamlet, però la nit de l’estrena, just abans de començar, tot surt malament, així que l’actriu que interpreta el paper de Hamlet (Núria Florensa), presa de la desesperació i de l’ansietat més absolutes, desenvolupa el poder de viatjar pel multivers amb l’objectiu de trobar un món en el qual l’obra pugui sortir bé. Una lluita per la supervivència del fet artístic a la nostra societat que es tradueix en una altra lluita, també essencial: ser o no ser artista.
https://tantarantana.com/production/la-nit-dels-mons-teatre-25-26/
