El 18 de desembre vaig veure "Avui no ploraré" al Teatre Goya.
Aquest nou projecte de la pionera companyia T de Teatre, amb més de trenta anys regalant-nos grans espectacles, ens presenta una comèdia molt divertida. La trama arrenca amb l’alta d’una clínica psiquiàtrica de la Llum, que havia estat ingressada, fet que porta les seves dues germanes a organitzar-li un sopar de celebració. El que havia de ser una vetllada tranquil·la, però, acabarà sent molt més accidentada del que s’esperava.
Un dels detonants principals serà la visita inesperada d’una excompanya fugada del mateix centre psiquiàtric. A partir d’aquí, es desencadenarà una successió de malentesos, situacions absurdes i conseqüències hilarants. Tot i el to còmic, també hi ha moments més aspres, com la presència del cunyat d’una de les germanes: un home profundament reaccionari i d’ideologia ultradretana, amb un caràcter autoritari i desagradable. La seva posició econòmica privilegiada el porta a controlar la situació a través dels diners, fent-se pregar quan se li demana ajuda i acabant esclatant de manera violenta, fet que genera alguns dels moments més incòmodes (i alhora més reveladors) del sopar.
Així, la vetllada ideada per l’argentí Nelson Valente, autor i director d’aquesta proposta (que ja ens ha ofert peces memorables), esdevé un autèntic embolic, tant esbojarrat com enginyós.
A escena hi trobem Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla, Jordi Rico, Albert Ribalta i Àgata Roca, que donen vida a uns personatges molt particulars i estrafolaris, interpretats amb cor i una gran complicitat, i que ben segur faran riure l’espectador.
Cal destacar també l’escenografia d’Alejandro Andújar, realment impressionant. Gràcies a una plataforma giratòria, l’espai escènic es transforma i ens permet recórrer diferents estances i localitzacions. El vestuari, també a càrrec seu, acompanya perfectament aquest univers: peces d’una elegància discreta, amb tons apagats i textures que evoquen una certa comoditat burgesa, però també un aire envellit i decadent. Aquest contrast reforça tant el caràcter dels personatges com la sensació d’un entorn aparentment estable, però ple de tensions soterrades.
En definitiva, una comèdia molt divertida i ideal per gaudir-ne durant aquestes festes de Nadal.
La podreu veure fins al 18 de gener.
Nota: notable.
Sinopsi:
Tornen les T de Teatre amb una comèdia sobre la necessitat de revelar-se
Després d’estar-se un mes internada en una clínica psiquiàtrica, la Llum torna a casa, decidida a retrobar-se amb les seves germanes Lola i Bibiana. La Llum somia d’anar amb elles a la casa de la seva infantesa, on les parets encara bateguen amb els records de la seva àvia Puri. Per celebrar que li han donat l’alta, les seves germanes organitzen un sopar, però els fantasmes familiars no tarden a aparèixer: la Bibiana lluita contra l’alcoholisme mentre el seu marit, el Miquel —un comptable endeutat i a l’atur—, oculta el seu fracàs. La Lola, atrapada en un matrimoni sense amor amb el Gerard, un gran tenidor de pisos en dificultats, guarda un secret. La nit es complica amb l’arribada de l’Oltra, l’excèntrica amiga de la Llum que s’ha fugat de la clínica amb un segell robat, convençuda que viu en una pel·lícula.
Quan aquesta família es reuneix, sempre hi ha algú que acaba plorant. Però aquest cop serà diferent: l’Oltra ha decidit que la seva amiga no ha de patir més, i la Llum, per la seva banda, ha jurat que no vessarà cap llàgrima. Entre copes, xiuxiueigs i confessions arrencades a crits, els secrets esclataran i les germanes descobriran que, de vegades, el seny consisteix a rebel·lar-se contra allò que fa més mal.
https://www.teatregoya.cat/ca/ex/avui-no-plorare/#sinopsi
