El 30 de gener vaig veure "La mare, el dimoni i jo" a la Sala Versus Glòries.
Aquesta interessant i divertida obra és un monòleg-musical que segueix la vida artística del televisiu actor Oriol Grau des de ben jove fins a l’etapa adulta i que constitueix un esplèndid homenatge pòstum a la seva mare. Així, en aquesta particular peça trobem i descobrim la persona darrere l’actor a través de l’autoficció.
Veurem els seus inicis com a músic i, posteriorment, com a actor, com va fer el salt de la mà d’Andreu Buenafuente a la ràdio i, quan es van donar a conèixer, a la televisió, així com la posterior desaparició d’aquest del panorama mediàtic.
La peça s’allunya del típic monòleg de persona televisiva famosa, sovint poc elaborat i pensat només per obtenir rèdit a taquilla, i ho fa per brillar amb ànima i llum pròpia.
Gràcies a un gran fil conductor, que aconsegueix ser interessant i divertit a parts iguals, i sota la direcció de Roberto G. Alonso (artista enormement polifacètic amb una àmplia trajectòria, que ha format part de projectes escènics molt interessants), anirem veient com l’Oriol feia veure que anava a classes d’escacs quan en realitat anava a aprendre teatre, de jovenet. Descobrirem també la part dura de ser reconegut només com l’actor darrere del personatge de ficció "Palomino", enormement conegut per tothom, però alhora oblidat per altres feines seves molt més interessants però menys populars.
Tot plegat ho farem amb un acompanyament musical en directe de Roger Conesa Mathioux, molt escaient, que fa que els 70 minuts de funció passin realment volant (i que també fa de petit contrapunt amb algunes breus intervencions actorals).
Així, gràcies a les peces musicals, una escenografia elaborada (dissenyada per Josep Pijuan "Piju"), unes projeccions a tres pantalles amb les quals l’intèrpret arriba a interactuar i que fan un bon contrapunt visual (realitzades per Albert Durrieu), i un vestuari preciós, especialment quan fa de diable (dissenyat per Roberto G. Alonso, multiplicat i que compta amb Dolors Claravalls a la sastreria), es completa un conjunt molt cuidat que constitueix un magnífic embolcall i eleva el producte final fins a assolir un nivell ressenyable.
En definitiva, un producte fantàstic que aconsegueix unir humor i qualitat a parts iguals. Una peça que pot agradar tant a joves com a gent més gran, tot i que segurament amb aquests últims connectarà més (per una qüestió generacional) amb moltes de les peces musicals i amb els fets que s’hi expliquen, i que recomano encaridament.
El podeu trobar fins al 8 de febrer.
Nota: notable.
Sinopsi:
Fent un repàs pels inicis artístics de l'Oriol Grau descobrim la part més fosca de la seva trajectòria. Una revelació inconfessable sobre el seu ascens a la popularitat i a la fama, i la seva posterior caiguda i desaparició fulminant del panorama mediàtic del país.
Què va passar perquè una carrera que es prometia brillant, s'estronqués de sobte? Què se'n va fer d'aquell Oriol Grau?
Aquesta comèdia us ho desvetllerà.
https://www.salaversusglories.cat/ca/temporada-25-26/c/122-la-mare-el-dimoni-i-jo.html
