El 3 de gener vaig veure "Una casa en la montaña" al Heartbreak Hotel.
Aquesta particular obra, de la qual Peter Brook estaria orgullós pel que fa a l’elecció i utilització de l’espai, tal com explica en els seus diferents llibres, resulta enormement difícil de descriure. A priori, sembla cenyir-se només a la història entre dos homes, en una casa rural, dels quals poc sabem més enllà que un ha d’acabar amb l’altre. Tanmateix, davant nostre s’obrirà tot un univers pràcticament infinit de possibilitats en relació amb les eleccions dels nostres protagonistes i, per tant, del seu desenllaç… però també d’altres fils narratius aparentment inconnexos (d’entrada), que aborden la ciència-ficció… o fins i tot la filosofia.
El text d’Albert Boronat (que també dirigeix i fins i tot actua, fent de narrador) trenca contínuament amb els acords teatrals i juga amb l’espectador, des de la distància (metafòrica), sense fer-lo participar i sent enormement respectuós… sense incomodar-lo en cap cas. Aquest té una cura i una bellesa en el llenguatge a destacar. De fet, resulta molt literari i precís.
El repartiment és estel·lar. Trobem Javier Beltran i Sergi Torrecilla (al qual, per cert, frisava de ganes de tornar a veure en escena), que mostren actuacions contingudes, però d’una enorme riquesa i habilitat. És un goig poder-los trobar actuant, pràcticament a tocar, i la disposició d’aquesta obra, on seurem a la taula amb ells en comptes de les grades, és tot un encert. De fet, l’espectacle està pensat per mostrar-se en espais no convencionals, i aquí també rau una de les gràcies.
Cal dir que el final abrupte, amb un “bonus” inesperat, interactiu i poètic, tanca en la línia que comença: sorprenent.
En definitiva, una raresa del teatre d’enorme qualitat, que per als incondicionals constitueix pràcticament una obligació d’anar a veure-la.
La podreu veure fins al 25 de gener.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Una solitària casa enmig de la muntanya acull dos homes del passat dels quals gairebé no coneixem res. Només una cosa sembla segura: un ha d'acabar amb l'altre. Però qui matarà qui? Això dependrà de les decisions i les possibilitats són infinites.
UNA CASA EN LA MONTAÑA fa explotar l'univers de l'expectativa convertint-se en una màquina on qualsevol esdeveniment és possible. Cada decisió obre una porta d'entrada a la visibilització de diferents mons possibles que ressonen entre si. Aquesta casa acull drama, poesia, ciència-ficció, filosofia, crim... i també Wittgenstein.

