El 15 de gener vaig veure "Venus in Fur" a la Sala Atrium.
Aquest espectacle segueix un dramaturg amb una moralitat dubtosa i amb comportaments clarament denunciables. Vol portar a terme l’adaptació de la novel·la que va originar el concepte de sadomasoquisme, és a dir, "La Venus de les pells" (1870) de Leopold von Sacher-Masoch. Aquesta obra va escandalitzar el seu temps perquè mostrava una relació de dominació femenina amb una franquesa inèdita per a l’època i, a més, estava inspirada en experiències personals de l’autor. De fet, es tracta d’una obra més filosòfica que no pas eròtica.
Així, el veurem mantenint diverses converses telefòniques amb la seva parella, un recurs que connecta amb el que s’ha dit anteriorment i que ens permet descobrir com és realment el personatge i evidenciar els seus comportaments reprovables. També intuirem altres fets que possiblement han tingut lloc en etapes anteriors de la seva vida.
El dramaturg intenta, sense èxit, trobar una actriu per a l’obra. Tanmateix, tot es capgira quan, en plena nit i sota una forta tempesta, apareix una jove actriu que vol fer una audició, malgrat arribar molt tard. Ella el sorprèn enormement, ja que amaga moltes sorpreses i ofereix una interpretació tan inesperada com contundent.
L’obra construeix un diàleg constant entre els personatges de la novel·la original i els contemporanis. Els paral·lelismes entre Severin i el dramaturg, així com entre la Venus i la jove actriu, són continus i permeten que la ficció i la realitat escènica es vagin confonent progressivament.
Un dels aspectes més destacables de la peça és la denúncia, des del prisma del segle XXI, del rerefons de la novel·la original. Des d’una mirada feminista, va més enllà del paper de la dona i les relacions de poder i suggereix que aquesta (la Wanda von Dunajew), tot i aparentar una posició de domini, pot estar també sotmesa a mecanismes de manipulació més subtils, fet que enriqueix la lectura de l’obra.
Cal dir també que la peça amaga un gran gir final que acaba de donar sentit a tot el conjunt.
Les interpretacions de Claudia Riera (que sobresurt especialment) i d’Uri Guillem (que afronta amb escreix un repte interpretatiu final) són fresques i properes. El vestuari, molt ben trobat i a càrrec de Maria Solsona, contribueix a submergir-nos en aquesta obra, dirigida i adaptada per Alfons Casal, que aposta per una posada en escena densa, però atractiva i que, sens dubte, farà reflexionar l’espectador.
La podreu veure fins a l'1 de febrer.
Nota: notable.
Sinopsi:
Un jove i ambiciós director està desesperat perquè no troba l’actriu ideal per encarnar el personatge femení de la seva obra: una adaptació de La Venus de les pells, novel·la que va inspirar el terme "masoquisme". De sobte, irromp la Vanda: una actriu que acaba fent la prova tot i estar aparentment lluny del perfil del personatge principal.
Actriu i director, entrant cada cop més en els seus personatges, comencen un joc de poder, seducció i miralls al voltant de la guerra dels sexes on els rols de dominant i dominat encara estan per decidir.
https://www.atrium.cat/ca/programacio/c/169-venus-in-fur.html
