El 10 de febrer vaig veure "Boja" a La Villarroel.
Aquest honest i valent monòleg de Mariona Esplugues ens mostra la seva experiència vital en relació amb els problemes de salut mental que va començar a patir des de ben petita i que, malauradament, l'han acompanyat durant tota la vida.
Així veurem com és conviure amb greus episodis d'ansietat i depressió a través d'un divertit monòleg (si, ja sembla que així explicat, sembla un oxímoron, però no ho és pas). La proposta té l'habilitat de fer pensar i conscienciar alhora, sense caure en el victimisme.
Cal dir que la posada en escena és realment convincent, ja que trobarem aquesta amb un bat de beisbol i un tutú... amb una actitud magnètica que de seguida fa que el gran públic connecti amb ella, mostrant una interpretació enèrgica a l'escenari, amb una utilització de l'espai escènic molt adient.
No només la veurem parlar sobre això i prou, sinó que també veurem alguns moments musicals en els quals s'anima a cantar i ho fa realment amb molt de talent, ja que té una veu preciosa, d'aquelles que arriben al cor. A més a més, també veurem dansa, així que un espectacle multidisciplinari que s'allunya de monòlegs clàssics més rígids.
En definitiva, una proposta interessant i divertida, realitzada amb molta habilitat. No és casual pas que torni a la cartellera, novament (ja es va poder veure en aquest mateix teatre, prèviament va fer gira per diversos escenaris... malgrat que tot va començar a l'Eòlia, l'any 2022), i que hagi estat nominada a diversos premis.
La podreu veure fins a l'1 de març.
Nota: notable.
Sinopsi:
Què passa, realment, dins la consulta d’un psiquiatra?
BOJA és un espectacle que retrata en primera persona l’experiència viscuda per l’actriu en els darrers 16 anys a consultes de diversos psiquiatres.
Què em passa? Què em passa? La Mariona fa anys que s’ho pregunta. Ningú es pot arribar a imaginar que les respostes a la seva pregunta poden arribar a ser tan inèdites com còmiques.
Un espectacle sobre la recerca de la pròpia identitat i del sentit de la vida quan sembla que ja res té sentit.

