El 5 de febrer vas veure "Caos" al Teatre Tantarantana.
Aquesta obra és desbordantment ensucrada i positivista, però no penso pas que això sigui quelcom negatiu; al contrari: en aquest món àrid i gris, sortir d’un teatre amb un somriure d’orella a orella no és pas una qüestió fútil.
L’obra, dirigida amb habilitat per José Puchades (Putxa), compta amb Juli Disla (autor també de "Swimming pool", del 2023) pel que fa a l’autoria del text, que cal dir que és preciós i enamora.
Així, trobem tres joves d’una edat propera als trenta, amics des de fa temps, que planegen plegats una escapada a la ruralitat, en concret a un observatori, amb la intenció de fer-hi una visita guiada i observar les estrelles amb un potent telescopi.
Finalment, tot quedarà condicionat per les inclemències meteorològiques.
Tot plegat, però, no serà un impediment perquè tots tres gaudeixin de la seva companyia, s’arrelin en el present, recordin esdeveniments del passat compartit i somiïn un futur en comú.
Aquesta al·legoria preciosa i delicada de l’amistat està molt ben pensada i es percep un treball imponent al darrere. Pel que fa a l’ús de l’espai escènic, aquest és meravellós, i l’escenografia, conformada per una mena de taula de pícnic amb cadires de fusta d’una sola peça, es transforma de mil i una maneres i s’utilitza mitjançant un moviment òptim que incorpora també la dansa contemporània d’una manera realment creativa i visualment impactant.
Cal dir que les interpretacions de Nara Pérez, Victoria Mínguez i Ramón Rodenas són fresques i naturals, i aconsegueixen transmetre la química pròpia d’un grup d’amics de fa temps que ha compartit molt a la vida.
Els únics aspectes negatius d’aquest jove i interessant projecte són, d’una banda, que es fa realment curt (només dura 55 minuts) i et quedes amb ganes de saber més dels tres personatges; i, de l’altra, que el final és força abrupte. De fet, costa de saber si l’obra realment ha acabat quan s’apaguen els llums, ja que no resulta gaire evident. Potser algun tipus de tancament amb una frase poètica hauria ajudat, així com un "fade out" de la música.
En definitiva, una peça optimista que dibuixa l’amistat com a quelcom idíl·lic i ho fa de manera bella, no només pel contingut sinó també per la seva presentació. Molt recomanable aquesta producció de la companyia valenciana Teatre d’Abast, que podreu trobar només fins aquest diumenge dia 8.
Nota: notable.
Sinopsi:
<<Esperem que ens acompanyeu fins les estreles (si es que arribem tan lluny)>>
El caos no és només desordre… És eixe lloc on la probabilitat i la vida fan de les seues. On les coses no ixen com esperem, però d’això va el joc, no?
En Caos veureu com el teatre físic pot convertir allò inesperat en poesia i les lleis de la física en companyes de viatge. Esperem que ens acompanyeu fins les estreles (si es que arribem tan lluny) i que este camí no el prengueu massa seriosament, encara que no podem assegurar que no rigueu o no ploreu. D’açò va la vida, no?
https://tantarantana.com/production/caos-temporada-teatre-25-26/
