"Memorias de Adriano", que es pot veure al Teatre Romea, adapta el llibre homònim de Marguerite Yourcenar, considerat una de les novel·les històriques més importants del segle XX.
Així, en aquesta proposta, on Lluís Homar és sens dubte el gran reclam, ens endinsarem en la figura de l’emperador romà Adrià i ens posarem dins del seu cap en aquesta mena de memòries adreçades a qui serà el seu successor, Marc Aureli.
La particularitat d’aquest muntatge, dirigit per Beatriz Jaén i amb dramatúrgia de Brenda Escobedo, és la seva clara intencionalitat contemporània. D’aquesta manera, malgrat que se segueixi de manera força fidel allò que planteja el relat, el que trobem a escena és una mirada actual sobre el material original. Veurem, en aquest sentit, el despatx d’un líder polític, on càmeres i assessors són presents de manera constant, sota la mirada cansada d’un Adrià envellit i malalt.
Tot aquest entorn, però, té un paper absolutament secundari, ja que aquests elements apareixen gairebé sempre en segon terme i no participen activament (malauradament per als seus companys de repartiment) en allò que Adrià ens explica, gairebé com si es tractés d’un monòleg. Això només es veurà interromput en una de les parts cabdals de la peça: la relació amorosa que va mantenir amb Antínous.
Comprendrem la complexitat d’aquest vincle i entendrem com una figura de la seva dimensió (és a dir, un emperador pràcticament immortal) no pot controlar una cosa tan bella i delicada com l’amor. Què sent per aquest jove i com tot plegat es precipita serà una de les línies emocionals que s’aniran desplegant al llarg de la funció.
Sí que és cert que hi haurà alguna interacció entre tots dos, i això s’agraeix, però el format s’acosta molt més al monòleg, cosa que té un cert sentit si tenim en compte que la novel·la adopta la forma d’unes memòries o cartes adreçades a Marc Aureli. Cal dir, tanmateix, que aquesta adaptació, precisament per això, resulta difícil de portar a escena i de dotar de dinamisme, ja que, com bé sabeu, literatura i arts escèniques són disciplines prou diferents i sovint funcionen amb codis oposats.
En definitiva, una producció amb la qual es pot gaudir d’un dels grans referents vius del teatre català, com és Lluís Homar, un actor de talent innegable i amb una trajectòria envejable.
La podreu veure fins al 10 de maig.
Nota: notable ⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Marguerite Yourcenar
Dramatúrgia: Brenda Escobedo
Direcció: Beatriz Jaén
Intèrprets: Lluís Homar, Clara Mingueza, Álvar Nahuel, Marc Domingo, Xavi Casan i Ricard Boyle
Escenografia: José Novoa
Vestuari: Nídia Tusal
Il·luminació: Pedro Yagüe
