Teatre immersiu per denunciar una realitat tan actual com inquietant: amb "NUAº", La Villarroel presenta un muntatge petit en format però enorme en denúncia social.
Aquest presenta algunes particularitats significatives pel que fa a la posada en escena. Així, trobarem, per exemple, que una part del públic seurà al mateix escenari, a banda i banda, i també que aquests mateixos espectadors tindran uns sobres. Aquests serviran perquè el públic digui una frase en un moment determinat de l'obra.
Tot i que aquestes particularitats poden semblar pròpies del teatre participatiu, en realitat es limiten a aquests dos elements testimonials, de manera que no estem parlant d’una gran interacció amb el públic. També hi haurà dues persones que seuran a banda i banda de l’actriu en iniciar l’obra i que tindran un paper una mica més rellevant, ja que hauran de respondre sí o no a les preguntes que ella els faci.
Tot plegat, però, no és especialment rellevant, ja que aquí el focus es posa en la crítica a uns fets reals que es van produir fa un temps i que van ser molt polèmics. A una noia li van fer un vídeo eròtic amb una IA i hi van posar la seva cara, de manera que semblava que ella fos la que havia realitzat aquell vídeo sexual.
Un muntatge petit en format però enorme en denúncia social
Aquest tipus de pràctiques, malgrat que estan penades pel Codi Penal, trasbalsen la vida de les víctimes de dalt a baix, en part perquè una part important de la societat continua reaccionant de manera absolutament irresponsable.
La peça, teatralment, no destaca especialment per la seva bellesa estètica ni per un gran desplegament escènic, però sí que sobresurt pel seu caràcter de denúncia i per la seva clara voluntat de crítica social. És una breu proposta que seria ideal per portar als instituts, no només per la temàtica que aborda i denuncia, sinó també per la seva estructura.
En definitiva, un muntatge més necessari que mai en aquests temps grisos de masclisme que corren, i que tant de bo deixem enrere ben aviat.
Nota: bé ⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria: Elena Santiago
Direcció: Irina Robles
Traducció: Arnau Guillén
Intèrprets: Elena Santiago – NUA i Xavier Pérez -Veu en Off
Escenografia: Judith Puig
Vestuari: Maria Solsona
Il·luminació: M. Ortiz
