A "Un poyo rojo", estem davant d’una comèdia sense text, de teatre físic, on la dansa contemporània, però alhora (i de manera inesperada) l’humor, són els protagonistes.
A escena hi trobarem dos ballarins argentins, Alfonso Barón i Luciano Rosso, que ens mostraran un espectacle que se situa en el que aparentment és el vestidor d’un gimnàs. Tanmateix, saltarem a altres parts d'aquest mateix espai figurat i veurem tot de propostes diferents relacionades amb aquesta temàtica. És a dir, presenciem combats de boxa, arts marcials i altres esports de contacte, així com diferents entrenaments físics... però alhora mirades còmplices que es troben, ja que l'amor hi és present.
En aquest original espectacle, als intèrprets no els cal la paraula per transmetre no només bellesa en els seus virtuosos moviments tècnics de dansa, sinó humor a dojo amb els diferents gags d’aquest simpàtic muntatge per a tots els públics.
És, sens dubte, la part més vistosa de l’espectacle quan, a través de la ràdio en directe, improvisen reaccionant al que van trobant als diferents canals, sigui música, un debat, notícies o qualsevol de les sorpreses que hi trobin. Fins i tot en fan un tancament basat en aquest recurs, un de difícil però molt ben resolt.
Una comèdia sense text, de teatre físic, on la dansa contemporània, però alhora (i de manera inesperada) l’humor, són els protagonistes
Heu de tenir present que ja són disset anys de gira amb aquest espectacle, que ha voltat per diferents indrets del món i que ara aterra a Barcelona. En relació amb això, cal dir que ho fa dins del programa "Dansa Metropolitana 2026" i, en el cas de la funció a la qual vaig assistir, adherida a l’excel·lent iniciativa "Cap Butaca Lliure". A més a més, trobar La Villarroel plena veient dansa resulta un goig en si mateix. En aquest mateix context, els seus creadors tenen un segon espectacle, "Dystopia", que, aparentment, es mou en un registre més tecnològic, en contraposició amb la proposta d'enguany.
En definitiva, dansa i humor de la mà que, sota el pretext d’un gimnàs, ens parlen d’amor i fan riure tota la família amb gags ben divertits.
La podreu veure fins al 22 de març.
Nota: notable ⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Coreografia: Nicolás Poggi, Luciano Rosso i Alfonso Barón
Direcció: Hermes Gaido
Intèrprets: Alfonso Barón i Luciano Rosso
Il·luminació: Hermes Gaido