No eren poques les ganes que tenia de tornar a veure Els Marquesets amb la seva nova producció.
La veritat és que, després de l'impactant èxit amb "Exquisit" (2024), en tenia moltes, de ganes de més. Tanmateix, era plenament conscient que, en la seva primera incursió al teatre de text de nova creació, obtenir un resultat tan bo podria acabar jugant en contra seva, ja que les expectatives serien desproporcionades. En aquest sentit, em puc quedar tranquil: "Big Fake" és un espectacle notable i sorprenent (malgrat que, tot sigui dit, no arriba al nivell d'"Exquisit", que deixava una sensació més completa... però això no li resta mèrit).
Una altra vegada ens trobem davant d'una proposta que, analitzada en els seus diferents elements, sobresurt, i que en el conjunt global també funciona amb solidesa. Ara bé, hi ha un canvi radical respecte a l'anterior pel que fa a la temàtica. Ens situem davant d'una peça existencialista que aborda la vida, la mort i, sobretot, el suïcidi. El prisma, però, és el de la comèdia, fet que podria semblar un oxímoron, però no ho es pas. El text de Toni Sans i Rubèn Montañá, que també interpreten, és especialment destacable, amb un final absolutament inesperat, ple de girs i molt ben resolt.
Així, veurem com, arran de l'impacte d'una persona a la uralita de dos companys de pis, les seves vides fan un tomb radical. D'on surt aquest home? Està mort? S'ha suïcidat? Totes aquestes i altres preguntes es van resolent a mesura que avança la funció, mitjançant una sèrie de situacions molt ben trenades i uns diàlegs realment interessants.
Un muntatge notable que confirma l'excel·lent moment d'Els Marquesets
Novament ens trobem amb una escenografia de Cesc Colomina, i novament en sortim impactats. Si en la primera peça hi trobàvem un restaurant de luxe i la seva cuina, representats amb tot luxe de detalls, aquest cop ens situem en uns blocs de pisos que envolten la famosa uralita (que hàbilment es transformen en terrassa segons el moment)... tot plegat configura un espai amb una dimensió alhora abstracta i realista, que sembla extret d'una d'aquelles imatges impossibles de perspectiva de Maurits Cornelis Escher.
Tot plegat es veu acompanyat, a estones, per diferents peces interpretades al violoncel per Violeta González. La manera com s'integra i la música en si mateixa resulten del tot adients, aportant una capa més a l'atmosfera de la proposta.
En definitiva, una peça que s'allunya, i molt, del que trobem habitualment a la cartellera per presentar-nos una proposta singular, metafísica i alhora divertida, que afronta amb valentia una temàtica tabú i ho fa amb un producte molt cuidat, treballat i de gran qualitat.
Ja friso per descobrir el nou espectacle dels Marquesets, que espero que programi de nou, encertadament, el Teatre Tantarantana.
La podeu veure només fins al 26 d'abril.
Nota: notable ⭐⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria: Toni Sans i Rubèn Montañá
Direcció: Toni Sans
Interpretació: Alexandra González, Rubèn Montañá, Toni Sans i Violeta González (violoncel)
Disseny de llums: Cesc Colomina
Escenografia: Cesc Colomina i Els Marquesets