"Un paradís a la frontera" ha estat seleccionada en la quarta edició de la iniciativa "Visionaris" del Teatre Tantarantana, que constitueix una oportunitat d'or per a joves companyies de mostrar els seus projectes de nova creació.
En aquest cas en particular, seguirem la història d'una prostituta, protagonista d'aquest monòleg, una treballadora d'un macroprostíbul a prop de la Jonquera.
Així, arran d'una amenaça de bomba i del posterior desallotjament, veurem el seu testimoni davant d'un mosso d'esquadra amb el qual descobrirem què l'uneix, per dir-ho d'alguna manera.
Cal dir que la il·luminació de Juli Palacios Pla és especialment adient i, gràcies a un mirall, així com a una òptima utilització del fum, és capaç de crear una atmosfera obscura i fins i tot sinistra que, acompanyada per un acurat espai sonor d'Artur Canadell Castelo, ajuda a ambientar el projecte. L'escenografia, austera i en absoluta sintonia, simula una carretera i emmarca l'acció de l'obra, ja que és allí on succeeix una part important del que s'explica, així com també a l'esmentat burdell.
La combinació de llum, fum i so genera un entorn escènic potent
El text, atípic i dens, no segueix l'estructura habitual i aquest fet sorprèn, però propicia alhora una certa desconnexió amb l'espectador, en el sentit que fa difícil interessar-se per una història plantejada certament plana, mancada de girs.
A mi, personalment, no m'ha agradat l'enfocament que es fa de la protagonista, ja que, d'alguna manera (potser subliminal), diria que es romantitza, o això m'ha semblat. És cert que aquest tractament era habitual en el cinema dels noranta, però avui dia resulta difícil de justificar. Quines dificultats l'han portat fins aquí? També he trobat a faltar una denúncia feminista més clara en relació amb l'abolicionisme, ja que el teatre no pot quedar al marge de la societat, i aquesta ha evolucionat molt en tots aquests anys.
Tanmateix, la convincent interpretació de l'actriu francesa Emma Delon, malgrat la dificultat, resulta interessant i habilidosa a parts iguals, ja que no deu ser fàcil, com a actriu, brillar quan has de fer un treball contingut d'aquest tipus.
En definitiva, un projecte jove amb empenta i diferent del que trobem habitualment que, malgrat la densitat del que il·lustra, permet destacar una bona ambientació, així com una ferma interpretació.
La podreu veure només fins al 3 de maig.
Nota: insuficient ⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria i direcció: Àlex Castro Pizarro
Interpretació: Emma Delon
Disseny d’il·luminació i escenografia: Juli Palacios Pla
Espai sonor: Artur Canadell Castelo
