"El fill" ("Sonen"), que es pot veure al Teatre Lliure, és una adaptació de l'obra de 1997 del prolífic escriptor i dramaturg noruec Jon Olav Fosse, àmpliament reconegut i guardonat el 2023 amb el Nobel de Literatura.
Aquesta breu peça, d'una hora de durada, compleix aquella màxima de menys és més. Malgrat els nombrosos silencis i les repeticions en uns diàlegs escassos, això no impedeix presenciar com la tensió va creixent progressivament.
Veiem un matrimoni que viu en una zona deprimida, on s'ha arribat a un punt en què només queda un veí: la gent ha anat morint i els joves han marxat perquè no hi tenen gaire a fer. Així, durant la nit, aquesta foscor que tot ho engoleix els trasbalsa; a això s'hi suma el fet de no saber res del seu fill des de fa mesos, amb la consegüent por. Tanmateix, tot es trenca sobtadament arran d'una visita inesperada que ho capgira tot.
Què queda quan tot s’apaga i es buida, quan les paraules ja no arriben?
L'escenografia de Sebastià Brosa és d'aquelles que es recorden amb el temps i que, ben segur, serà nominada a diversos premis. Podem veure una casa amb un cert aire postsoviètic i amb neu a l'exterior que en reforça l'efecte. A més, es troba sobre una plataforma giratòria que permet observar tant l'espai com els intèrprets des de diferents angles a mesura que avança la funció. És d'aquelles propostes visuals que impacten, i amb raó.
En aquesta proposta del director Ferran Utzet, podem gaudir d'una tensió dramàtica sostinguda que construeixen Guillem Balart, Jordi Figueras, Sebastián Mogordoy i Mercè Pons.
Tanmateix, la paraula no és la protagonista exclusiva, en el sentit que hi ha més en els silencis que en allò que es diu. D'aquesta manera, ens submergim en l'angoixa de ser pares, en la incertesa de no saber res del fill, en la seva absència i la preocupació constant. Però també en la solitud i l'aïllament: no només en la incomunicació, sinó en veure com el barri on vius es va apagant a poc a poc, amb tu "empresonat" a dins.
En definitiva, una peça breu, potser massa, però de gran qualitat, que de segur us remourà per dins.
La podreu veure fins al 7 de juny.
Nota: notable ⭐⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria: Jon Fosse
Direcció: Ferran Utzet
Intèrprets: Guillem Balart el fill, Jordi Figueras el pare, Sebastián Mogordoy el veí i Mercè Pons la mare.
Escenografia: Sebastià Brosa
Vestuari: Giulia Grumi
Il·luminació: Pep Barcons
