"El firmament" ("The Welkin") és una adaptació de la guardonada dramaturga i guionista britànica Lucy Kirkwood, estrenada el 2020. Enguany, la proposta que podem veure al Teatre Nacional de Catalunya, és una adaptació de Gara Roda Cendra, que també dirigeix l'espectacle (i n'ha fet la traducció).
En aquest espectacle, ambientat en el segle XVIII i concretament en la ruralitat, trobarem com arran d'un brutal assassinat, una dona és condemnada a mort i el jutge conformarà un jurat format per dotze dones per establir si l'acusada està embarassada o no. Dit fet, no és menor, ja que li permetria ajornar l'execució.
El repartiment, conformat per un nombre destacat de referents femenins en el teatre català, és una immillorable oportunitat de veure una obra en clau femenina i feminista. En aquesta es destil·len importants temes com la justícia, la classe social, la maternitat, la violència, el poder heteropatriarcal i la democràcia.
Cal dir que les actrius ens regalen el seu talent a escena, però també una gran sintonia en aquest treball enormement coral on el focus d'atenció és repartit pràcticament per igual en totes i cadascuna de les intèrprets, deixant de banda, això sí, que Sílvia Abril és la protagonista (i l'única matrona del jurat). A apuntar sobre la popular i televisiva actriu, assídua del món de la comèdia, el fet que ha donat un pas endavant per sortir de la zona de confort i abraçar un espectacle dramàtic amb un resultat a destacar.
Sílvia Abril brilla fora del registre còmic en una proposta construïda des d’una veu femenina
Cal parlar de l'escenografia de Laura Clos (Closca), d'enorme talent (com ja he apuntat en reiterades ocasions), que és un absolut goig i ens fa viatjar en el temps, a una de les cambres del jutjat del poble, que no guardarà gaires diferències amb algunes de les masies catalanes restaurades que encara tenim repartides pel nostre territori. El treball és absolutament fi i precís no només per la fidelitat en el resultat mostrat, sinó també per la seva bellesa escènica.
A apuntar també que el moment musical de Mecano de la part final, sobtat, em va semblar que generava opinions confrontades. Pel que fa a la meva: un absolut encert.
En definitiva, un espectacle de gran volada, no només per l'embolcall sinó també pel contingut, que traspua feminisme i talent a parts iguals.
La podreu veure fins al 14 de juny.
Nota: notable/excel·lent ⭐⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Lucy Kirkwood
Direcció, traducció i adaptació: Gara Roda Cendra
Repartiment: Sílvia Abril, Cristina Arenas, Mila Borràs / Lola Sendrós, Anna Castells, Ester Cort, Montse Esteve, Elena Fortuny, Maria Garrido, María Hernández Giralt, Júlia Jové, Cristina López Vallès, Norbert Martínez, Tafita Miró, Mont Plans,Teresa Vallicrosa, Pepo Blasco (veu en off) i Jordi Bosch (veu en off)
Escenografia: Laura Clos (Closca)
Vestuari: Cristina Fernández
Il·luminació: Sylvia Kuchinow
Composició i espai sonor: Andrea Mir
