"Las amargas lágrimas de Petra von Kant" és una adaptació de Rakel Camacho de l'obra original de 1971 de Rainer Werner Fassbinder, que un any després en va fer una versió cinematogràfica amb enorme èxit.
En aquesta seguim una etapa de la vida de Petra von Kant, una dissenyadora de moda d'èxit establerta a Alemanya que, malgrat la seva trajectòria professional i un caràcter fortament dominant, viu immersa en un cert aïllament emocional i una profunda buidor.
La seva vida, a més, farà un gir de 180 graus quan conegui Karin Thimm, de qui s'enamorarà intensament i amb qui iniciarà una relació turmentosa.
També coneixerem la seva assistenta muda, Marlene, i arribarem a entendre quin és el vincle que les uneix: sempre present a l'ombra, manté amb Petra una relació estranya de dominació, fins al punt que aquesta la tracta gairebé com una serventa en un sistema quasi feudal.
El muntatge exposa relacions d'amor i de poder, i mostra com aquesta desigualtat pot derivar en una forma de violència.
El vestuari enlluerna mentre Petra s’esfondra lentament per dins
Veurem la protagonista, Petra, com a víctima i botxí alhora, ja que, tot i la seva riquesa i aparent empoderament, es troba atrapada en una relació que no li fa cap bé.
També es fa present la seva angoixa, així com la manera com es relaciona amb la seva estrafolària mare i amb una de les seves millors amigues, Sidonie von Grasenabb, i la reacció d'aquestes davant la seva decadència.
Un dels grans encerts del muntatge és el vestuari, a càrrec de Pier Paolo Álvaro i Roger Portal, realment impactant i d'una gran bellesa des del punt de vista artístic i en relació amb el món de la moda.
L'espai escènic, de Luis Crespo, és interessant i suggerent, i s'allunya de l'original de fa aproximadament cinquanta anys. La música acompanya amb encert i ens transporta a una altra Alemanya, llunyana en el temps.
Com a únic però, alguns diàlegs no acaben d'encaixar i, especialment pel que fa a les interpretacions, irregulars, he trobat a faltar més d'Ana Torrent: la seva actitud corporal, la veu i la gestualitat sovint no s'ajustaven al que deia o al que succeïa, fet que generava una certa dissonància en el públic i provocava incomoditat.
En definitiva, una oportunitat de veure un gran clàssic de culte de Rainer Werner Fassbinder amb un vestuari colossal que serà recordat en els anys posteriors.
La podreu veure fins al 24 de maig.
Nota: bé ⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria: Rainer Werner Fassbinder
Versió: Rakel Camacho
Direcció: Rakel Camacho
Intèrprets: Ana Torrent - Petra von Kant, Rebeca Matellán - Karin Thimm, Maribel Vitar - Sidonie von Grasenabb, Julia Monje - Marlene i María Luisa San José - Valerie von Kant
Escenografia: Luis Crespo
Vestuari: Pier Paolo Álvaro i Roger Portal
Il·luminació: Mariano Polo
