Ahir vaig veure "La voluntad de creer" al Teatre Lliure de Montjuïc. Ja és sabut que Pablo Messiez no és un director convencional, però pot ser en aquesta obra va un pas més enllà. Primer de tot cal dir que amb això no vull menystenir-lo, ens al contrari. De fet, és una de les meves debilitats. Un directori i autor que aporta coses diferents el panorama teatral, amb un aire fresc, contemporani i sorprenent, difícil de trobar i amb una impremta pròpia molt reconeixible. L'obra, especialment al principi, és tota una raresa que es va tornant un xic més convencional segons avança, de manera que el final s'apropa al que es podria esperar d'un espectacle estàndard de teatre, per dir-ho d'alguna manera. L'humor absurd esquitxa a rampells l'espectacle... i en no poques ocasions es trenca la quarta paret, ja des del mateix inici. La veritat, vaig sortir amb la sensació d'haver estat present que alguna cosa especial que va més enllà d'un espectacle meram...

El 25-10-15 vaig tenir la sort de veure tota una joia com va ser "Himmelweg" (Camino del cielo) a la Sala Atrium i aquesta nit, al Teatre Akadèmia, he pogut tornar a veure-la i assaborir-la. Això sí, amb substancials canvis respecte al muntatge de llavors. El text, immens, és d'uns dels millors autors de l'Estat Espanyol (així ho acrediten, per exemple, els seus nombrosos premis), Juan Mayorga, del qual encara no n'he pogut veure un que no em captives. Aquest sòlid esquelet és la base d'aquest gran espectacle, que situat a un camp de concentració de la II Guerra Mundial, ens presentarà una història ben peculiar. Aquesta és plena d'intensitat, com la que traspua Raimon Molins, que novament actua, a més a més de dirigir l'obra. Així mateix, ho fa amb molt de talent, del qual ja he pogut impregnar-me a altres muntatges i del qual, us recomano seguir de prop si és que ja no ho fèieu prèviament. Mentre que trobem de nou també actuant a Guillem Gefaell amb c...

Ahir vaig veure "He llegit i accepto les condicions d'ús" al Teatre Tantarantana i vaig gaudir molt. Aquesta obra dirigida per Israel Solà, director de la meravellosa companyia La Calòrica, ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre el paper de la banalitat (en les xarxes socials, la televisió... en definitiva, en el nostre dia a dia). De la mateixa manera, ens permet descobrir vuit joves intèrprets fent una gran feina actoral, així com signant un bon text de creació col·lectiva. És gràcies a la solidesa d'aquest, que riem i pensem a parts iguals, amb un fort component de crítica social que s'agraeix, sense caure en un rerefons moralista (moment Roy Galan sublim). Se'ns parla de la importància de la banalitat en les nostres difícils i insatisfetes vides, aportant dades sorprenents sobre els suïcidis, l'esclavisme contemporani... que permeten reflexions profundes i interessants en aquest conglomerat de situacions presentat, en una sort d'esquetxo...