Ahir vaig veure " La punta de l'iceberg"  a El Maldà i vaig sortir sorprès. Val a dir, abans que res, que aquest espectacle, potser s'hauria de categoritzar més com a performance contemporània, que no pas com a obra teatral pròpiament. En efecte, és seguint aquest prisma, que destaca i molt. De fet, només entrar, ja podem veure 3 monitors amb projeccions suggerents, un xic abstractes i surrealistes, al mateix temps... així com una escenografia molt original i atractiva, que canvia per complet la configuració habitual de la Sala Maldà (gràcies al molt bon treball de Paula Font, Paula González i Laura Garcia), que és sens dubte un dels plats forts, que combinada amb la superba il·luminació futurista (de Jou Serra), dona un efecte propi d'una posada en escena d'una puntera sala d'art contemporani. L'entrada de les dues actrius (Patrícia Bargalló i Paula Jornet, coneguda com a PAVVLA en el seu projecte musical), repartint mandarines al públic (cosa caracte...

Avui he pogut veure " Mi madre en bragas" al Teatre Tantarantana. Cal recordar que aquesta obra ja s'havia fet anteriorment i a causa del bon funcionament que va tenir a la Sala Àtic es va tornar a programar enguany a la Sala Baixos. El punt de partida inicial de l'obra sobta i és original, ja que trobem pel passadís a la protagonista en calces (fent d'ella mateixa)... mentre la seva mare, que no és actriu, veu la televisió a escena. Així en una sort de càmping que s'intueix a escena, veurem a mare i filla parlar de diferents temes, tot propiciat perquè la filla imagina la mort de la mare i s'adona que encara ha de parlar, i molt, amb aquesta, abans que això no passi. Estem parlant d'un espectacle sense pretensions, curt, amb poca escenografia i literalment poc vestuari... què passa volant i que et fa sortit del teatre amb un somriure i amb ganes de trucar a la teva mare (si és que no és la persona que t'ha acompanyat al teatre, clar està). El mome...

Ahir vaig anar a veure "Macbeth" al Teatre Akadèmia i va ser una experiència gens convencional. M'explico. En aquesta peculiar versió de Moreno Bernardi de 2 h i 10 minuts, veiem un Macbeth molt musical, ja que aquesta és present en tot moment perquè trobem un violinista a escena contínuament, amb unes composicions molt barroques i recarregades (a estones massa, pel fet que arriba a fatigar a l'espectador), i els actors i actrius de l'ampli repartiment (8), que sovint canten, però sense perdre l'esperit fosc de l'obra. És a dir, no espereu un Macbeth endolcit amb un musical tipus Mar i Cel, perquè no el trobareu. Aquesta obra és impressionant en dos aspectes. Per una banda, per les grans interpretacions del repartiment, i per l'altra, amb l'elaborat, original i tenebrós vestuari. Pel que fa al primer, els actors i actrius, liderats per un "Macbeth" representat per David Menéndez, el qual he tingut la sort de veure en diverses ocasions, en...

Tot just surto de veure "Forever" al Teatre Joventut, visiblement emocionat, com el gruix dels espectadors que han acabat dempeus aplaudint enèrgicament en finalitzar l'espectacle. Aquesta peça de Kulunka Teatre ens presenta la història d'una parella que després de moltes dificultats, aconsegueixen tenir un fill per fi... però aquest, resulta tenir una minusvalidesa important, amb tot el que implicarà. El que fa que aquesta obra sigui única és que tots els personatges estan interpretats per actors amb màscares (novament), i les seves emocions i sentiments són transmesos als espectadors a través dels seus moviments i expressió corporal, sense utilitzar les seves veus (no es parla a l'obra), com ja vam poder veure a les també fantàstiques (i àmpliament premiades), "André i Dorine", i "Solituds"; en el que conforma un segell propi ben característic d'aquesta magnífica i única companyia. A través de la història de la parella protagonista i el s...