Ahir vaig veure "La Caja. Donde la realidad pierde sus límites" i vaig sortir encantat. Aquest espectacle va ser finalista dels prestigiosos premis Max 2023 en les categories de "Millor espectacle revelació" i "Millor autoria revelació", fet que per si mateix, ja constitueix una bona pista del que trobarem. Així, aquesta obra, a través de tres documentals (projectats), ens apropa a les vides de tres persones ben diferents i interessants, que pateixen, o van patir, malalties mentals diverses. L'estil emprat, és més propi d'una "performance" o muntatge que trobaríem potser a un altre espai (Fundació, Museu, etc.), que no pas a un teatre, pel fet que hi ha poc espai per a l'actuació pròpiament. S'hauria agraït més moments d'aquests, ja que els pocs que hi ha són realment escaients i tenen molta força (moment caminar de pressa, moment ball...). Tanmateix, el tot presentat, és molt original i atractiu, gràcies al bon treball en les...

Ahir vaig poder veure "Adéu, Jane!" a El Maldà. Aquesta notable obra ja es va poder veure anteriorment, però a causa de l'èxit de públic i crítica (Premi Xarxa Alcover de la Mostra Igualada i Premi al Millor Espectacle per a Joves de la Mostra Igualada), l'han tornat a programar fins al 30 de juny. L'espectacle ens presenta la Clara, actriu i protagonista dels fets reals. A aquesta, amb només disset anys, l'hauran d'extirpar un pit malalt. Aquesta situació, dura, no es planteja des d'una mirada tràgica o grisa. Òbviament, hi ha situacions dures, però també hi ha lloc per a l'humor, amb algunes situacions còmiques. També hi ha espai per a la reflexió, així com una part didàctica, sense ser un espectacle feixuc. Per altra banda, les interpretacions de les 3 actrius, resulten versemblants i atraients, gràcies, en part, al bon ritme de l'espectacle. El petit moment en què canten les 3 actrius, és realment preciós. Llàstima que no es repeteixi o que...

Avui he pogut veure "Res de tu" al Teatre Tantarantana. Aquesta obra de petit format, està realitzada amb una delicadesa i finor que resulten exquisides. Malgrat la manca de recursos materials, representada per la nuesa que trobem a escena, al no haver-hi escenografia, tot funciona amb una precisió espectacular. El text d'Iván F. Mula, toca diverses tecles interessants (amor, sortir de l'armari, festa, joventut, inseguretat, amistat, relacions personals...) i ho fa d'una manera atraient. La interpretació dels dos actors, Mireia Sala i Roger Vila, és realment sublim i dota la narració, que podria semblar massa literària, d'un dinamisme trepidant, que s'agraeix, tot intercalant en petites càpsules un xic de dansa contemporània. La direcció a càrrec de Montse Rodríguez Clusella (que ja ens va meravellar amb l'èxit de crítica i públic "AKA") és perfecta, fent funcionar sense friccions de cap mena, totes les peces de l'engranatge, d'un tot...