Ahir vaig veure "La Caja. Donde la realidad pierde sus límites" i vaig sortir encantat.
Aquest espectacle va ser finalista dels prestigiosos premis Max 2023 en les categories de "Millor espectacle revelació" i "Millor autoria revelació", fet que per si mateix, ja constitueix una bona pista del que trobarem.
Així, aquesta obra, a través de tres documentals (projectats), ens apropa a les vides de tres persones ben diferents i interessants, que pateixen, o van patir, malalties mentals diverses. L'estil emprat, és més propi d'una "performance" o muntatge que trobaríem potser a un altre espai (Fundació, Museu, etc.), que no pas a un teatre, pel fet que hi ha poc espai per a l'actuació pròpiament. S'hauria agraït més moments d'aquests, ja que els pocs que hi ha són realment escaients i tenen molta força (moment caminar de pressa, moment ball...). Tanmateix, el tot presentat, és molt original i atractiu, gràcies al bon treball en les entrevistes projectades, la música electrònica, les psicodèliques projeccions i l'escenografia conformada amb 3 espais inspirats en els 3 protagonistes.
S'agraeix i molt l'original fet de poder pujar a escena un cop acaba l'espectacle i veure, des de prop, els diferents espais creats per l'obra.
En definitiva, un gran espectacle de petit format (així dit sembla un oxímoron) que s'allunya i molt de l'habitual, sensibilitzant i fent-nos gaudir, malgrat apropar-nos un tema espinós i certament tabú, en aquesta societat que ens ha tocat viure.
Bravo per la proposta de Teatro de la Catrina, plena de bellesa, poètica... i denúncia social!
Nota: notable.
Sinopsi:
L'espectacle és una obra de teatre documental autobiogràfic que neix de l'experiència que va viure la seva autora, quan una persona molt propera al seu entorn va ser diagnosticada d'una malaltia mental. Aquella vivència va despertar-li la necessitat, social i poètica, d'indagar en l'univers de la ment humana i en els obstacles a què s'enfronten les persones que perceben la realitat lluny dels paràmetres acceptats per la nostra societat.