El 29-3 vaig veure "Dones de ràdio" a La Villarroel i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta obra, que podreu trobar fins a l'11-5-25.
El que s’hi presenta és, senzillament, espectacular. Una d’aquelles obres que fan que la meva passió pel teatre no s’acabi mai. Una raresa, per la seva excel·lència... tota una joia. D’aquelles peces poc freqüents de trobar, però que quan arriben aconsegueixen escalfar el cor i l’ànima de totes les persones espectadores.
El text de Cristina Clemente (que ja ens ha regalat grans obres com "Lapònia", "Rovira vs. Rodríguez", "La paella dels dijous", "Una teràpia integral"...) és una delícia. Té una bellesa i un dinamisme difícils d’explicar.
L’enfocament és tot un encert: no alliçona, entreté sense frivolitzar i reivindica des d’una mirada feminista. Podria fer una llista d’elogis i no acabaria mai.
El repartiment està format per Àngels Gonyalons, una referent i baluard del teatre català; Sara Espígul, amb una trajectòria envejable tot i la seva relativa joventut; i Sara Diego, que, malgrat ser la més jove, ens regala una actuació magnífica. Mostra un nivell envejable i (compte, que això té molt mèrit) no desentona gens al costat de dues companyes amb una experiència tan consolidada. Tres dones, tres interpretacions de nivell altíssim.
Per tot això, només puc donar les gràcies a aquestes tres artistes per regalar-nos un espectacle com aquest.
El punt de partida és la trobada de tres dones que comparteixen el fet d’haver patit càncer de mama. Parlen de la seva experiència, però, d’entrada, no sabem per què... i això ho descobrim al final. A mesura que avança l’obra, anem coneixent més a fons les seves vides i com la malaltia les ha afectades. Cadascun dels personatges té tanta força que sembla tenir ànima pròpia.
En definitiva, una proposta dirigida per Sergi Belbel que no us podeu perdre.
Estic convençut que rebrà una gran acollida per part de la crítica i també en forma de premis. Pel que fa al públic, només dir-vos que la funció a la qual vaig assistir tenia totes les entrades exhaurides, i que al final tothom es va posar dempeus per aplaudir enèrgicament. Un èxit total.
Podreu trobar aquest diamant, que espero no us perdeu, fins a l'11-5-25.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Tres històries colpidores. Tres dones que s’enfronten a l’adversitat.
La Rosa, de cinquanta-cinc anys, lidera un programa de ràdio de màxima audiència, és una dona irònica i amb caràcter. L’Àgata, que ronda els quaranta, treballa d’infermera en un hospital, és discreta i sensible. La Carol, que encara no ha fet els trenta, no està gaire centrada professionalment, i és directa i desinhibida.
Tres vides que no tenen res en comú, fins al dia que cadascuna d’elles es troba… un bony al pit. Les tres vides faran un gir de 180 graus. Tres grans actrius del nostre país: l’Àngels Gonyalons, la Sara Espígul i la Sara Diego, es posen a la pell d’aquestes tres dones per explicar-nos amb tendresa, amb sensibilitat, però també amb molt sentit de l’humor, la seva vivència a partir de l’aparició de la malaltia.
