El 24-4 vaig veure "El futur" a la Sala Versus Glòries i ara us porto la meva crítica sobre aquesta obra, que podreu trobar fins al 18-5-25.
Aquesta peça de ciència-ficció, un gènere poc habitual als escenaris, però que darrerament sembla guanyar presència, és tota una declaració d’intencions per part de l'autor, Joan Yago. El text és brillant (com ja ens té acostumats aquest dramaturg, conegut pel seu treball a la magnífica i referencial companyia "La Calòrica"). Resulta una delícia, i està molt ben trobat.
L’obra ens convida a viatjar des del 1900 fins a un futur imaginat, tot mostrant com diferents generacions han projectat el que esperen que visquin els seus descendents. Aquí rau un dels grans encerts de la proposta: aquest recorregut generacional, que ens fa reflexionar sobre el pas del temps i l’esperança en el que ha de venir.
Les interpretacions de l'ampli i consistent repartiment format per Berta Bähr, Cristina Baró, Julia Calzada, Martí Costa i Xènia Sellarés són magnífiques. Els intèrprets semblen gaudir a l’escenari i ens fan estimar i empatitzar amb uns personatges que acompanyarem en les seves peripècies vitals.
Tot i que l’espai escènic és majoritàriament buit, tret d'una taula i unes cadires, això no suposa cap obstacle per a l’obra, que està molt polida i flueix amb dinamisme.
Les projeccions inicials i finals, amb text, no acaben de funcionar del tot a causa de la disposició de la sala i de les pantalles, però aquest és l’únic "però" que podem posar a aquest gran espectacle.
En definitiva, "El futur" és un regal teatral dirigit amb talent per Júlia Valdivieso. Una proposta que no hauríeu de deixar escapar, tant si us agrada el gènere de la ciència-ficció com si no, a causa de la seva excel·lència mostrada.
La podreu trobar fins al 18-5-25.
Nota: excel·lent.
Sinopsi:
Heu pensat alguna vegada què diran els vostres fills, els vostres nets o els vostres besnets, quan vegin les vostres fotografies? Què pensaran quan trobin els retrats esgrogueïts i polsosos dels seus ancestres en algun racó fosc de les cases voladores on viuran d’aquí a 75 o 100 anys? Què pensaran dels nostres pentinats? De la nostra roba? De l’expressió de les nostres cares o de les coses que vam fer mentre vivíem el curt moment de la història que vam anomenar “nostre”?
El món en què vivim canvia a un ritme frenètic i plantejar-nos cap a on anem és cada dia més i més urgent. Alhora, ens sorprenem, ens esgarrifem, ens entendrim i ens entristim en observar el nostre present i recordar com van imaginar-se el futur —amb els seus encerts i els seus errors— les generacions que ens han precedit.
El Futur és un fris cronològic sobre les inquietuds envers el demà. Un seguit d’esquetxos que aborden el drama sobre allò que vindrà amb el sentit de l’humor i la intel·ligència que caracteritzen a Joan Yago. I davant d’un panorama cada cop més i més desolador, és també un lloc alternatiu a la queixa i el pessimisme: “Un intent —de vegades inconscient i desesperat— d’imaginar un demà positiu, alegre o, com a mínim, divertit”, tal com el defineix l’autor.
Una segona oportunitat per gaudir d’aquest espectacle que es va poder veure el 2019 al Teatre Eòlia i a l’Escenari Joan Brossa i que ara programem nosaltres després d’haver estat seleccionat a La Convo d’On el Teatre Batega.
