El 20-5 vaig veure "La criatura del doctor Frankenstein" a la Sala Atrium i ara us porto la meva ressenya sobre aquesta peça, que podreu trobar fins a l'1-6-25.
Aquest monòleg, escrit i dirigit per José Sanchis Sinisterra, d'enorme i reconegut talent, pren com a punt de partida el Frankenstein (1818) de Mary Shelley (Mary Godwin de soltera) i ens porta fins a l’actualitat.
Ferran Audi, en una interpretació estel·lar, dona vida a la criatura, que ens narra les seves peripècies al llarg del temps, però també els seus neguits més profunds: sentir que pertany a algun lloc, trobar una igual o, en definitiva, ser reconegut com una persona humana, el seu gran objectiu. Aquest, de fet, serà la seva petició davant un "Consell de savis", conformat per diversos intel·lectuals.
A més de la interpretació poderosa d’Audi i del text dens i poètic de Sinisterra (un dels autors vius més premiats del teatre espanyol), cal destacar la il·luminació a càrrec d’Elisabet Prandi Chevalier. Amb molt pocs recursos (un focus i un llum), aconsegueix crear una atmosfera plena de matisos, demostrant que, sovint, menys és més. El seu treball visual enriqueix profundament l’experiència escènica.
Les projeccions, en canvi, no aporten gaire en termes narratius i, personalment, n’hauria prescindit. Malgrat això, no dificulten el seguiment de l’obra.
Potser l’única reticència és una certa recerca constant de bellesa formal (en el text) que, tot i ser aconseguida (sense cap mena de dubte), pot reduir l’impacte emocional o restar dinamisme a l’argument.
En definitiva, una oportunitat excel·lent per connectar amb una obra íntima i personal de Sinisterra (del qual, vaig poder gaudir "Ñaque o de piojos y actores" en 2023), que ben segur captivarà els amants del teatre més incondicionals.
La podreu trobar fins a l'1-6-25.
Nota: notable.

Sinopsi:
La criatura del Dr. Frankenstein compareix davant d’una Acadèmia per exposar el seu recorregut vital i defensar la seva condició humana. El personatge revisa els fets que han marcat la seva existència des de la seva creació per part del Dr. Frankenstein. El text alterna episodis biogràfics, referències literàries i reflexions sobre el llenguatge, la memòria i la identitat.
"Fruto prematuro de una ciencia aún en mantillas y de una paternidad más bien irresponsable, nuestra desdichada criatura no se presenta en esta docta casa para pedir compasión ni para denostar a su nefasto creador -¡titulado, encima, de Nuevo Prometeo!-, sino para reclamar justicia. Revelando algunas circunstancias de su vida, ignoradas o censuradas por Mary Shelley, apelando a su ardua y progresiva adquisición de los treinta y siete atributos de lo humano (¿?), este mensajero del terror quiere ahora sentar plaza como peregrino del humor."
https://www.atrium.cat/ca/programacio/c/162-la-criatura.html