Del desconcert personal neix un mosaic d’històries que s’entrellacen: El Heartbreak Hotel acull "Snorkel", la proposta d’Albert Boronat que oscil·la amb intel·ligència entre el costumisme més cru i una delicada arquitectura narrativa.
No és pas fàcil el que fa: mostrar-nos primer una història aspra, grollerament costumista fins i tot, per després colpejar-nos amb un conjunt fi, d'enorme bellesa i transcendentalitat, salpebrat hàbilment amb humor per tal de no semblar pretensiós. Aquest contrast, realitzat amb tota la voluntat i intenció, descol·loca i és una de les habilitats (de les moltes d'aquest talentós autor).
Així trobarem, en la línia que ja vam poder veure en la també remarcable "Una casa en la montaña" (on Albert Boronat, Javier Beltrán i Sergi Torrecilla ja compartien escenari), el mateix joc d’encreuament d’històries.
Per una banda, la del mateix autor, que, arran d'una depressió i de sentir buidor, decideix fer una escapada a la ruralitat. Tanmateix, tot es trencarà a causa de les diferents i divertides dificultats que protagonitzarà.
Amb molt d'humor, es connectarà aquesta història personal amb la d'una politoxicòmana que, en sortir del centre de rehabilitació, veu com la seva germana li organitza una escapada a la natura i hi arrossega també el seu peculiar (per dir-ho suaument) marit, amb qui no manté precisament una bona relació.
Aquest contrast, realitzat amb tota la voluntat i intenció, descol·loca i és una de les habilitats (de les moltes d'aquest talentós autor).
Tot seguit, veurem quin és el recorregut fins a la realització d'un espectacle: des d'una mirada personal del que és quotidià i tosc (aquesta experiència gairebé a brotxa grossa, marcada per la buidor i el desconcert) fins a la creació d'un text que pot esdevenir d'enorme bellesa si es transforma artificiosament. Allò que sembla cru en una primera capa acaba refinant-se en una segona història més elaborada, com una metàfora de la brossa que sura en el llac.
Tot plegat, connectat amb el mateix indret rural, ens porta també a altres relats que s’entrellacen i es projecten en el temps, com la història d'una nena i un escandinau o el viatge d'un astronauta a l'espai.
Potser explicat així pot semblar confús, però l’habilitat amb què es teixeixen les diferents històries i com saltem d’una a l’altra amb humor, però també amb intel·ligència, és notable.
Boronat confirma aquí una escriptura amb segell propi, amb elements recognoscibles que es repeteixen i evolucionen. Si la gran aspiració d’un autor és transcendir, peces com aquesta apunten clarament en aquesta direcció.
Les interpretacions aposten per la contenció i, sobretot, per la naturalitat, una aposta que no és fàcil i que requereix precisió. En aquest sentit, el repartiment funciona amb solidesa.
L’escena del coet aporta, a més, un moment visualment poderós.
Sortir del teatre, gaudint relaxadament i donant-li voltes al cap al mateix temps, és tot un art. L'espectacle és brillantment dens, però també té rampells més superficials que, alhora, compleixen la màxima universal que en l’equilibri hi ha el gust.
La podreu trobar fins al 8 de març.
Nota: notable.
Fitxa artística:
Companyia: UNACASAENLAMONTAÑA
Autor i director: Albert Boronat
Intèrprets: Javier Beltrán, Cristina Celada, Lara Salvador i Sergi Torrecilla
Escenografia i disseny d'il·luminació: Helena Mateos-Serna