"En la mesura de l'impossible", que es pot veure al Teatre La Biblioteca, dibuixa de manera brillant com treballadors humanitaris d'ONG fan quelcom inesperat i, com indica el nom, gairebé impossible per ajudar la resta en indrets en guerra.
Aquesta aproximació la fa des de la tangent; és a dir, no ho enfoca com si es tractés d'una superproducció de Hollywood en què estiguéssim davant de gent que, de manera desinteressada, arrisquen la vida en diferents missions per finalment tenir èxit i "rescatar" els més desfavorits. Ben al contrari, ho fa des de la crueltat de la realitat, des del saber que sovint no poden fer gaire i que moltes vegades fracassen en el sentit que no aconsegueixen salvar les persones o tenir èxit en la seva escomesa.
La posada en escena és intencionadament crua i seca, en la línia del que es presenta.
Així, al principi ens trobarem davant d'un documental més aviat feixuc, projectat durant uns vint minuts com a introducció, que ajuda a situar-nos i a anar comprenent a poc a poc què és el que trobarem al davant. Després veurem a l'escenari el magnífic repartiment interpretant diferents treballadors que expliquen històries que els han passat, no necessàriament amb final feliç, on ens podem arribar a fer una lleugera idea de com deu ser la seva complicada feina de treballar per a una organització tipus "Open Arms", "Metges Sense Fronteres" o "Creu Roja".
Un relat gens endolcit que mostra la crueltat de la realitat dels treballadors humanitaris.
D’aquesta manera, en aquest relat fragmentat gens endolcit de Tiago Rodrigues, podrem trobar una sensibilitat gairebé poètica i també molta amargor que, complementades amb una direcció de Cristina Genebat de molta dificultat i habilitat, ens deixen davant d'una producció tan necessària com emotiva.
Al repartiment trobem Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats, que amb talent ens mostren relats relacionats però independents. Cal dir que la utilització dels espais és magnífica i difícilment millorable, amb alguns moments visuals realment impactants que emocionen i arriben al cor, com quan trobem el personatge de l'Elena (que deixa empremta amb la seva brillant interpretació) cantant mentre creua una imaginària i perillosa selva.
En definitiva, una producció de La Perla 29 d'enorme qualitat, com habitualment, no apta per a tots els públics, que a mi, personalment, m'ha arribat al cor.
Nota: notable/excel·lent ⭐⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Tiago Rodrigues
Direcció i traducció: Cristina Genebat
Repartiment: Joan Amargós, Màrcia Cisteró, Andrew Tarbet i Elena Tarrats
Música, so i vídeo en directe: Mar Orfila
Ajudant de direcció: Emma Arquillué
Espai: Bibiana Puigdefàbregas
Llums: Guillem Gelabert
Vestuari: Gina Moliné
Assessorament de moviment: Vero Cendonya
Construcció arbre: Taller d'escenografia Castells