"Camino a la Meca" és una adaptació de Claudio Tolcachir, que també n'és el director, de l'obra original del 1984 d'Athol Fugard. Cal recordar que aquest autor va guanyar un Òscar a la millor pel·lícula estrangera pel guió del film "Tsotsi" l'any 2005.
Així, veurem davant nostre com la Helen, una excèntrica escultora que viu envoltada de les seves extravagants creacions orientades cap a la Meca, afronta la vellesa. A poc a poc, anirem comprenent la seva complexa relació amb els membres de la seva comunitat, en plena Sud-àfrica de l'apartheid. En aquest context, l'abrupta visita d'Elsa (amb qui descobrirem quin vincle manté), així com la posterior arribada del pastor Marius, que provocarà una certa confrontació, esdevenen elements clau del que es presenta a escena.
Aquesta peça, inspirada en la figura real de Helen Martins i de la qual es va fer una versió cinematogràfica el 1997, va ser en el seu moment guardonada amb el New York Drama Critics' Circle Award al millor espectacle estranger.
La bellesa com a refugi davant la incomprensió col·lectiva
Un dels grans atractius del muntatge és poder veure a escena Lola Herrera acompanyada per la seva filla, Natalia Dicenta. Totes dues, com era d'esperar, mostren una gran complicitat i connexió. Estan ben secundades per Carlos Olalla, que assumeix el paper d'un pastor de conviccions profundes.
L'escenografia d'Alessio Meloni resulta especialment colpidora. Destaca no només per la seva versemblança, sinó també per l'exotisme que desplega, que encaixa perfectament amb la singularitat de la protagonista. La il·luminació de Juan Gómez-Cornejo complementa amb encert l’escenografia, especialment gràcies a l’ús de diversos punts de llum en escena, que s'encendran progressivament en un moment determinat, aportant calidesa i un punt gairebé màgic.
En definitiva, una proposta que convida a reflexionar sobre la bellesa i sobre com volem afrontar els últims anys de la nostra vida: sols, en una residència o potser evitant el patiment. Tot plegat sense oblidar altres qüestions rellevants que hi conflueixen, com el difícil encaix de les persones "diferents" dins la societat, el paper de la religió o el valor de l'art. Tot plegat, en el marc d’una relació tensa amb una comunitat profundament conservadora.
I, per damunt de tot, queda el privilegi de poder gaudir del talent de Lola Herrera damunt l'escenari, que als seus 90 anys ens continua captivant.
Fitxa artística:
Autoria: Athol Fugard
Direcció i versió: Claudio Tolcachir
Intèrprets: Lola Herrera – Helen Martins, Natalia Dicenta – Elsa Barlow i Carlos Olalla – Pastor Marius
Escenografia: Alessio Meloni
Vestuari: Pablo Menor
Il·luminació: Juan Gómez-Cornejo
