"El dia que va morir David Bowie" és una adaptació de la novel·la de Sebastià Portell, que ens transmet el neguit d'un jove que sent un enorme buit per no trobar l'amor. Voldria enamorar-se i compartir la vida amb algú que senti el mateix que ell. També viurem la seva angoixa, perfectament dibuixada en la sala d'espera d'una clínica, davant la possibilitat de patir malalties de transmissió sexual i l'angoixosa espera dels temuts resultats, arran de diferents episodis de sexe desenfrenat i compulsiu sense protecció, les drogues i l'alcohol, en el seu peculiar "desembarcament" a Barcelona després de deixar enrere la vida a les Illes.
L'escenografia, modesta però efectiva, a càrrec d'Elionor Sintes (també responsable del vestuari), compta amb un disseny original i llampant que combina mitges circumferències de vius colors amb la particularitat d'il·luminar-se. Aquestes s'utilitzen de diverses maneres, aprofitant els diferents moviments escènics i reforçant-los.
Pau Coya converteix Bowie en una porta d'entrada a la fragilitat del protagonista
Cal destacar les interpretacions fresques i properes del repartiment. D'una banda, trobem el protagonista, interpretat amb convicció per Lluís Febrer (a qui vam poder veure en les gires posteriors de la magnífica "A.K.A. (Also Known As)"); de l'altra, la seva millor amiga, a qui dona vida Catalina Florit, que també assumeix altres papers menors i que ens reserva una sorpresa inesperada cap al final. Completa el trio Xavi Frau, que es multiplica en mil i un personatges fàcilment diferenciables, malgrat la dificultat d'haver de canviar contínuament de registre.
És remarcable com Pau Coya, àmpliament reconegut malgrat la seva joventut gràcies a la també magnífica "Pols de diamant", connecta, en aquest nou text seu, Bowie amb la infantesa del protagonista i, especialment, amb la particular relació amb el seu pare. Cal apuntar que, en aquesta ocasió, també n'assumeix la direcció, així que el trobem multiplicat.
En definitiva, una proposta que parla frontalment i sense artificis de les ETS, de l'amor, de l'amistat i de les relacions familiars, a través d'un relat molt personal.
La podreu veure fins al 31 de maig al Teatre Akadèmia.
Nota: notable ⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Sebastià Portell
Dramatúrgia i direcció: Pau Coya
Intèrprets: Catalina Florit, Xavi Frau i Lluís Febrer
Il·luminació i tècnica: Albert Vizcarro
Espai sonor: Pau Coya
Escenografia i vestuari: Elionor Sintes
