"L'autora" és una obra de la britànica Ella Hickson que aterra enguany de la mà d'Anna Serrano Gatell al Teatre Lliure de Gràcia. La peça és impactant, complexa i exigent al mateix temps. Aquesta proposta és eminentment metateatral i ens presenta una estructura intricada i enormement gratificant per a l'espectador, malgrat que tot plegat pugui semblar un oxímoron. No és casualitat que la funció desprengui tanta llibertat creativa: Hickson va desenvolupar el projecte amb carta blanca absoluta.
Així, diferents històries s'entrecreuen mentre seguim també el procés creatiu d'una dramaturga, des de la concepció inicial de l'obra fins a la seva materialització final. Tot començarà i girarà, en realitat, al voltant de la primera història plantejada: una jove estudiant de vint-i-quatre anys que, després d'oblidar-se la motxilla, es trobarà amb un treballador del teatre on ha anat a veure la funció i, quan aquest li pregunti si li ha agradat o no, arrencarà a donar la seva opinió. Això desfermarà una mena de tempesta agressiva que amaga molt més del que sembla. Ella és enormement combativa i idealista, i empatitzarem al 100% amb aquesta protagonista decidida.
Tot plegat, revestit amb una capa de feminisme militant que li escau de meravella, ja que és una peça reivindicativa però alhora molt gaudible. No renuncia a una cosa per aconseguir l'altra.
Però l'obra també reflexiona de manera molt incisiva sobre la relació entre art i capitalisme, i sobre com la necessitat de vendre entrades acaba condicionant, malauradament, el procés creatiu i el producte final.
Un joc metateatral tan intel·ligent com incòmode que ens interpel·la constantment amb un discurs feminista molt potent
Cal dir que el joc metateatral és constant i majúscul, fins al punt de simular un breu fals col·loqui posterior, que va en la línia del també magnífic "Falsestuff. La muerte de las musas", de Nao Albet i Marcel Borràs, amb qui, de fet, la jove directora ja havia treballat (i que vaig poder veure el 2018).
Un dels pilars de l'espectacle, el repartiment, és una absoluta delícia, amb Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín i David Selvas, acompanyats d'una jove Ravina Raventós que no queda pas enrere, malgrat haver de compartir escena amb tres colossos del teatre per trajectòria i habilitats. Poder-los veure plegats ja seria un goig en si mateix, però si a això hi sumem un text sublim i una direcció magistral, la proposta passa a un altre nivell.
A més a més, l'escenografia de Judit Colomer li escau perfectament, ja que varia enormement segons el moment, fins al punt d'arribar-se a construir una petita casa de fusta en pocs segons.
El vestuari, de Berta Vallvé, i la caracterització, de Paula Barjau, van de la mà per construir uns personatges forts. A la segona part, però, quan trobem la parella heterosexual, potser per posar-hi un però, cauen massa en el clixé, tot i que també funcionen com a contrapunt còmic.
En definitiva, una peça que s'ha d'anar a veure tant sí com no: intel·ligent, combativa i capaç de deixar-nos absolutament enamorats i descol·locats, a parts iguals.
La podreu veure fins al 7 de juny al Teatre Lliure de Gràcia.
Nota: excel·lent ⭐⭐⭐⭐✨
Fitxa artística:
Autoria: Ella Hickson.
Direcció: Anna Serrano Gatell.
Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Ravina Raventós i David Selvas Jansana.
Amb la participació de: Agnès Balfegó i Amada Bokesa.
Escenografia: Judit Colomer.
Vestuari: Berta Vallvé.
Caracterització: Paula Barjau.
Il·luminació: Marc Salicrú.
