"Hàlia" és una divertida comèdia; bé, de fet, tècnicament és una tragicomèdia. Malgrat el to esbojarrat, frenètic i festiu que predomina en la proposta, i la concatenació de situacions còmiques, jocs de paraules i gags espaterrants, amb un humor fi, ens trobem davant d'una paradoxa: sota aquest vernís festiu i divertit, la història que es transmet és colpidora. Plantejar-ho així, per a mi, ha estat un encert, ja que la proposta és tot un caramel, no només pel brillant text, sinó perquè tot sembla cuidat fins al més mínim detall, amb hores i hores de feina al darrere.
Cal destacar-ne el repartiment: és una absoluta joia. Mostren una gran presència escènica, una gestualitat còmica fins a punts hilarants i unes interpretacions que doten els personatges d'ànima pròpia. Paula Lúa, Adriana Carpi i Jose Sanz brillen especialment. Sanz, a més, es multiplica, ja que n'és el dramaturg i el protagonista, i excel·lir en dues facetes tan diferents no és pas gens comú.
Cal dir que en la peça també trobarem flamenc en directe gràcies a la Foska Tasso, a la guitarra, que integra la seva música a escena amb petites intervencions.
També cal remarcar l'ús de l'espai escènic, així com l'attrezzo (especialment, el llamàntol gegant), i l'habilitat per construir una proposta profundament divertida malgrat la duresa del que planteja conceptualment.
Una comèdia aparentment lleugera que, entre ritme i ànima, acaba revelant una història inesperadament colpidora
Hi veurem un peixater, en Roc, que, arran de la desaparició de la seva mare, ha heretat el negoci que odia profundament i en el qual viu empresonat, per dir-ho d'alguna manera, ja que no troba cap altra sortida laboral. Després de dies i dies fent aquesta feina àrdua que en realitat detesta, sumats als problemes que s'acumulen amb la seva parella, la Petra, rebrà una sorpresa majúscula un cop descarregui la mercaderia, com fa habitualment, i això ho canviarà tot: l'aparició d'una Hàlia. No diré gaire més per risc de spoilers, ja que les sorpreses s'acumulen fins a un final magnífic, que no es veu venir i que ho tancarà tot per donar-hi sentit.
La proposta de la companyia Dikanka, apunteu-la bé perquè promet, i molt, és magnífica. Poder trobar aquesta petita joia, dirigida amb habilitat per Ana Barjau, en una sala petita com la Sala Pangolí és un d'aquells plaers entranyables. De fet, no us la podeu perdre, i és fàcil que sigui nominada a alguns premis, ja que aquest espectacle de proximitat i de petit format és pura orfebreria, gràcies a un ritme frenètic que no resulta excessiu ni hiperbòlic.
La podreu veure fins al 15 de juliol a la Sala Pangolí.
Nota: notable ⭐⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Direcció: Ana Barjau
Dramatúrgia: Jose Sanz
Repartiment: Paula Lúa, Adriana Carpi, Foska Tasso i Jose Sanz
Companyia: Dikanka
