"Bovary" és una proposta trencadora, ja que entoma la novel·la clàssica "Madame Bovary" de Gustave Flaubert i la converteix en una òpera contemporània gràcies al magnífic treball de Michael De Cook.
Així ens sorprendrem revisitant aquest clàssic del 1856 des d'un nou prisma contemporani, gràcies a aquesta nova proposta dirigida amb talent per Carme Portaceli. De fet, ja abans d'entomar la direcció del TNC, ella tenia la ferma convicció de portar a terme aquest ambiciós projecte, ple de dificultats, però amb un resultat final espectacular.
Gaudirem en trobar al personatge de l'Emma en la contemporaneïtat, amb els problemes que ens afecten com a societat en ple segle XXI. Consumisme, xarxes socials, buidor, superficialitat, avorriment... però sense perdre el focus en el gran quid de la qüestió, que va fer fer d'aquesta una obra enormement polèmica en el seu moment, però també d'enorme èxit. I es que continuarà girant tot al voltant del llibertinatge de la nostra protagonista.
L'encaix d'aquesta òpera és magnífic, ja que trobarem a l'Orquestra Simfònica de l'ESMUC, en el fossar, interpretant amb convicció sota la direcció musical de la Debora Waldman, les magnífiques composicions de l'autor belga Harold Noben.
Una Madame Bovary del segle XXI, atrapada entre el desig, el consum i l’exposició constant
Visualment, tant l'escenografia com el vestuari de Marie Szersnovicz, són els propis d’una ambiciosa superproducció.
A l’espai escènic trobarem diferents teles pintades situades a diverses profunditats de l'escenari, com si fossin els antics decorats d'una òpera clàssica, pròpiament. Aquestes capes es despleguen i mostren durant la funció, creant una successió de paisatges i records.
També trobem unes cintes transportadores (de manera similar a com succeïa a "Frankenstein" (també dirigida per Carme Portacelli, al 2018) que reforcen la idea d’una existència que avança inexorablement, com si la protagonista fos arrossegada per una vida sobre la qual no té cap voluntat o control. A més a més encaixa aquesta metàfora visual amb el consumisme i amb aquesta necessitat constant d’adquirir objectes, experiències i afectes per intentar omplir un buit que mai no marxa. Malgrat la potència visual de la metàfora, la reiteració del recurs acaba restant-li una mica d’efectivitat i provoca que en alguns tot resulti més estàtic del desitjable, malgrat que això mateix pugui semblar un oxímoron.
El vestuari combina peces quotidianes i contemporànies amb altres de deliberadament exagerades, de colors intensos i volums aclaparadors. Aquesta exuberància pròpia gairebé d'una passarel·la de moda, contrasta amb la grisor de la seva realitat i la volutat de l'Emma de voler fugir de tanta grisor.
També és especialment interessant el tractament del cor, que no funciona només com un acompanyament musical, sinó com un autèntic personatge col·lectiu, que l'envolten, l’observen, la jutgen i la condemnen, simbolitzant una societat que continua fiscalitzant el desig femení, però també amb el judici permanent de les xarxes socials, afegitó que impacta amb la nostra realitat.
En definitiva, una òpera contemporània ambiciosa i de gran envergadura, que fa aterrar "Madame Bovary" als nostres dies.
La podreu veure el 4 i 5 de juliol al Teatre Nacional de Catalunya.
Nota: notable ⭐⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Autoria: Michael De Cock, a partir de Madame Bovary, de Gustave Flaubert
Llibret: Michael De Cock
Dramatúrgia: Marie Mergeay
Direcció: Carme Portaceli
Direcció d’orquestra: Debora Waldman
Direcció del cor: Jori Klomp
Música original: Harold Noben
Intèrprets: Ana Naqe, Oleg Volkov i Blandine Coulon
Cor: La Monnaie - Marta Beretta, Hélène Faux, Bernard Giovani, Margarida Hipólito, Annelies Kerstens, Taeksung Kwon, Byoungjin Lee, Nadiia Lys, Carlos Martinez, Aaron Mc Innis, Daniel Mosquera Martínez, Marioara Pop Rousselet, Manon Poskin, Marcel Schmitz i Alessia Thais Berardi
Orquestra simfònica: ESMUC - Álvaro Ayuso, Jose Antonio Bedoya, Clara Canimas, Adrià Cano, Eloi Cid, Román Cubelos, Ophelie Dureux, Anna Espejo, Enric Fernández, Guillem Garcia, Iker Garcia, Alexis Garita, Sergi Juan, Manel Juste, Yang Ligero, Celia Molina, Luis Montes, Joan Pàmies, Clara Pardo, Jordi Prim, Elvira Querol, Mario Rabanal, Joan Ribera, Claudia Sánchez, Maria Servera, Gisela Tarrés, Marc Vicedo i Daniel Vidal
Figurants: Toulouse De Cock, Olivier Debaere, Geoffrey Degives i Arvid Warlop
Escenografia i vestuari: Marie Szersnovicz
Il·luminació: Dimitry Stuyven
So: Bram Moriau
Coreografia: Ferran Carvajal
