"Ercás" és una peça que ja ha passat per altres teatres, com el Teatre Tantarantana (2024) o la Sala Texas (2026), i que també ha girat per diverses ciutats de l'Estat (València, Madrid, Bilbao, Sevilla, Valladolid, Alacant, Pamplona i Tarragona). Ara aterra a la Sala Versus Glòries.
L'obra presenta els cossos de les intèrprets que, tot i que ens mostren disposicions estàtiques en l'espai, estan empesos per una intensa activitat interna. Els moviments espasmòdics i les contraccions precises transformen constantment el mostrat. Les espatlles tenen una presència central i es converteix en una superfície expressiva que altera la percepció que sovint tenim del cos humà.
Visualment, la disposició de les ballarines i la recerca de simetries constants generen composicions visuals que recorden en certa manera les formes canviants que podrien trobar en un calidoscopi. Els cossos semblen fragmentar-se i recompondre's, de manera que, en alguns moments, ens sorprenem en tenir dificultats per distingir on comença una figura i on acaba l'altra. Aquesta mutació contínua estableix una connexió amb formes orgàniques i animals, sense arribar a representar-les de manera literal.
En paral·lel , la tensió entre la immobilitat general de les figures i els petits impulsos que les recorren crea una sensació inquietant i hipnòtica. Així, la peça presenta els cossos com una matèria viva, flexible i en transformació constant.
La il·luminació, el reflex del terra i la disposició de les intèrprets reforcen un joc de simetries que recorda les imatges d'un suggerent calidoscopi
Cal destacar la música electrònica de nara is neus (Neus Abellan), amb contribucions de La Fraicheur. El seu so eminentment experimental, amb influències industrials, es construeix a partir de textures fosques, delicades i sovint inquietants. Aquest univers sonor creat, no funciona únicament com a comparsa, sinó com un element dramatúrgic propi que transforma l'espai i dialoga amb el moviment de les intèrprets.
Alhora, la il·luminació de Valentina Azzati, amb una clara preponderància de la foscor, posa el focus en les formes dels cossos i les accentua. El terra brillant en reflecteix les figures, com si es tractés d'un mirall invertit, i reforça el joc de simetries abans comentat. L'interessant vestuari negre i ajustat de Bárbara Glaenzel, incorpora elements creuats en direccions oposades entre les intèrprets, dels quals després es desprenen, i s'integra també en aquesta composició visual.
Malgrat el canvi d'última hora en el repartiment, amb Laura Morán substituint Laia Camps, un repte gens menor, la funció va transcórrer sense cap incidència, fet que cal agrair.
En definitiva, una proposta suggerent de la Cia. Sílvia Batet (fundada el 2009), amb experiència internacional, que constitueix la seva quarta creació després del debut amb "Réquiem".
La podreu veure només fins al 8 de juliol a la Sala Versus Glòries.
Nota: bé ⭐⭐⭐
Fitxa artística:
Direcció: Silvia Batet
Interpretació: Laura Morán, Anna Serra i Raquel Romero
Coreografia: Silvia Batet en col·laboració amb les intèrprets
Música: Nara is Neus amb aportació de La Fraicheur
Disseny de vestuari: Bárbara Glaenzel
Disseny d’il·luminació: Valentina Azzati