Tot just surto de veure "Monopoli" a la Sala Atrium.
Comèdia de qualitat amb un sòlid text de Mar Monegal, que ja va brillar amb llum pròpia amb l'obra "Ramon" (Premi de la Crítica al Millor Text 2019), on se'ns presenten els problemes per arribar a final de mes d'una parella que s'apropa als quaranta, agreujat pel ferotge mercat immobiliari i la manca d'oportunitats en el mercat laboral, per les quals es veuen afectats.
Així, a través de la seva quotidianitat en el dia a dia compartint pis (amb el clímax d'una partida de Monopoli despietada i intensa, com la vida mateixa) succeiran una sèrie de fets que els marcaran i que els faran plantejar diverses preguntes: Podem permetre'ns un habitatge digne? Cap a on anem com a parella?
Eduard Buch i Sara Espígul, àmpliament coneguts pel gran públic, defensen amb talent als seus personatges, tot sortim dels mateixos tant al principi com el final (i també en moments puntuals de l'obra), per tal de fer de narradors d'aquesta història de temàtica social i que connectarà amb la majoria de persones per haver patit en un moment o altre els greuges del capitalisme més ferotge, en les seves carns.
L'escenografia parca queda compensada amb unes projeccions de gran qualitat, amb diferents vídeos de Toni Roura que amenitzen i contextualitzen.
El final inesperat i amb diferents girs, tanca amb encert aquesta bona comèdia.
La podreu veure fins al 10-2.
Sinopsi:
La bombolla immobiliària i les crisis econòmiques encadenades, han deixat el Pol i la Montse en una situació incerta, molt lluny de les expectatives que tenien fa vint anys quan eren universitaris i compartien pis d’estudiants.
El Pol i la Montse són el prototip d’una generació que es va criar en analògic per viure en digital, una parella de joves-vells, que quan comença a trobar un cert equilibri, rep una carta on els notifiquen que se’ls ha acabat el contracte de lloguer i que tenen tres mesos per buidar el pis i tornar les claus.
https://www.atrium.cat/ca/programacio/c/119-monopoli.html