Divendres vaig veure la premiada "Mare de sucre" al Teatre Joventut d'Hospitalet de Llobregat.
Aquesta bona obra aclamada per la crítica i presentada al Teatre Nacional de Catalunya, ha fet gira per diferents ciutats del territori i per fi l'he pogut veure.
No és freqüent veure un muntatge professional que disposi de grans recursos i talent a disposició (Escenografia polivalent de qualitat de Laura Clos "Closca", Clàudia Cedó a la direcció i autoria...) on puguem veure actors amb diversitat funcional protagonitzant l'obra, així com tenint papers rellevants.
En aquest espectacle se'ns presenta una noia jove, amb una discapacitat intel·lectual, que anhela viure sense la seva mare, així com tindre una criatura i fer-se'n càrrec. Això entronca amb el pensament de la seva mare i del gestor del pis tutelat d'una fundació al qual comença a viure (juntament amb altres usuaris, amb els quals establirà un vincle molt especial) i generarà diversos problemes per la nostra estimada protagonista.
En definitiva, una excel·lent oportunitat de veure dos grandíssims actors a escena com són Ivan Benet i Maria Rodríguez, així com d'altres amb diversitat funcional que realitzen un esforç titànic a escena per dur-nos aquest gran espectacle i sobretot, per fer-nos pensar.
Sinopsi:
La Cloe té vint-i-set anys, discapacitat intel·lectual i un desig dins les entranyes des de petita. La incomprensió de la seva família, de la fundació on viu i de la seva comunitat, la durà a una lluita pels seus drets sense precedents, a una rebel·lió maldestra contra una situació injusta que li ha arrabassat el poder de decisió sobre el seu cos. Mare de Sucre reflexiona sobre el tracte que estem donant com a societat a les persones amb diversitat funcional.