Ahir vaig anar a veure "Bodily Portraits of Minor Characters" dintre de la bona iniciativa que constitueix el Barcelona Districte Cultural.
L'espectacle va ser enormement decebedor, no només per a mi sinó per una part important del públic, què va aplaudir tímidament en finalitzar aquest. De fet, van ser diverses persones les que van marxar abans d'acabar l'espectacle en una mena de degoteig que feia patir.
El problema principal ve donat en què no hi ha un interès per una part narrativa consistent amb un fil conductor i girs argumentals, per una banda i per l'altra no hi ha un interès estètic pel que fa al presentat.
Així estem davant d'un espectacle críptic que es fa llarg malgrat durar menys d'una hora.
Cal destacar en positiu el fet que és una obra eminentment feminista, malgrat que evidentment, això no és suficient per evitar que s'enfonsi.
En definitiva, un espectacle que ja es va poder veure a l'Antic Teatre, recomanat només pels espectadors més intrèpids que busquin arriscar en les seves eleccions.
On eren les dones de la generació beat? Bodily Portraits of Minor Characters és una combinació de textos literaris, poesia i teatre físic que recorre el trajecte vital de dues escriptores del moviment beat: Diane di Prima i Joyce Johnson.
Ens traslladem als anys cinquanta del segle passat a Nova York: música jazz i poesia en veu alta. A l'ombra, trobem els personatges secundaris, les dones: fora del focus, al marge, desdibuixades, treballant underground, no popularitzant-se.
Johnson i di Prima: viatgeres nòmades, es mouen amb ritme propi, beat; viatgen també cap a l'interior, en entorns més íntims i familiars, i els integren en la seva poesia.