Dimecres vaig veure "George Kaplan" de La Bella Otero al Teatre Tantarantana.
Cal recordar que en 2013 ja es va poder veure un espectacle basat en aquest mateix text, de Frédéric Sonntag, a la Sala Beckett, d'aquest enorme èxit teatral representat a desenes de països diferents.
Aquest cop, aquesta jove companyia ens presenta un espectacle molt allunyat de "Loco Amoris", però no constitueix ni molt menys un problema... més aviat del revés, ja que l'efecte final és molt interessant.
Així, trobarem en la primera part, la més divertida de les tres, un grupuscle de joves, que vol canviar la societat a través de l'art, adoptant tots la identitat (fantasma) de George Kaplan i fent això viral.
La veritat és que l'obra resulta molt original i divertida, amb una posada en escena esbojarrada i cuidada, on veiem 3 peces en una, ja que estan absolutament interconnectades en una sort d'estrafolari puzle.
El vestuari és superb, i sorprèn amb cadascuna de les 3 diferents posades en escena, alhora que ajuda a ficar-t'hi en el presentat.
Les interpretacions, amb uns peculiars personatges realment graciosos, són fantàstiques.
Com a única però, la tercera i última part, que resulta feixuga, en haver d'estar llegint a una pantalla negra durant una estona que es fa llarga, malgrat que l'efecte de les disfresses és prou llampant (potser una bona solució hauria estat escurçar-ho).
En definitiva, una proposta interessant que s'allunya de l'habitual, que amb el seu humor absurd farà riure a tothom que s'apropi al Tantarantana.
La podreu trobar fins al 9-4-23.
Nota: notable.
Sinopsi:
"– Qui és George Kaplan? – El personatge d'una pel·lícula de Hitchcock, Perseguit per la mort. – Sí, però qui és? – Doncs, justament, ningú, una closca buida, una identitat fantasma, un nom sense cos al voltant del qual gira l'acció!"
Quina relació hi ha entre un grup activista clandestí en plena dissolució, un equip de guionistes en busca d'un concepte per a un projecte de sèrie i el govern a l'ombra d'una gran potència enfrontant-se a un perill que amenaça la seguretat interna del país – és a dir les tres parts d'aquest espectacle? Una única resposta, un sol nom: George Kaplan.