Ahir vaig veure "Les penes del jove Werther" al Teatre Tantarantana.
Si us apropeu al teatre buscant una fidel adaptació de la famosíssima novel·la homònima, semiautobiogràfica, de Goethe, aquest definitivament no és el vostre espectacle.
El que si trobareu en el seu lloc és un monòleg modern, jove, breu (1 h), arriscat i contemporani, que s'allunya de l'habitual i que busca captivar al públic més jove, proesa lloable i difícil. Això, ho fa amb un llenguatge i humor molt propis de les noves generacions, que possiblement pot deixar descol·locat al públic més gran. Tanmateix, constitueix una bona oportunitat de conèixer el que seran els professionals del futur, així com poder descobrir petites joies, en aquest monòleg conformat amb abundants projeccions llampants amb música moderna, dinàmica i atractiva.
Així, en l'espectacle, trobarem l'actriu Mel Salvatierra, explicant-nos com ha anat això de posar en marxa aquest projecte, les dificultats trobades, les peculiaritats del procés, com s'ha sentit... tot això, amb humor a dojo.
En definitiva, una obra recomanable al públic més aventurer, que vulgui allunyar-se del tradicional en el teatre i tingui gust per les propostes joves de nova creació.
La podreu trobar fins al 4-6-23.
Sinopsi:
Les penes del jove Werther és un espectacle d'estímuls i contrastos a partir de l'obra de Goethe, al voltant de la mercantilització de la tristesa, el feixisme emocional i la identitat com espectacle. Des de quan el dolor s'ha convertit en una font de negoci?
La Mel Salvatierra és actriu i a la fi ha aconseguit el seu desig: fer un monòleg a partir del Werther de Goethe. Tanmateix, el procés d'aquesta obra serà tot un mal de cap. A partir d'una sola actriu, un muntatge frenètic i molt d'humor negre, es serveix un espectacle en forma de neovarietés, farcit de referents millennials com la cultura Emo, els mems trists o Lana del Rey.